 |
| Membres de les germandats amb passos a costal de Catalunya presents a la tertulia. |
Ahir
es va fer a l'Espai Gatassa de Mataró la primera tertúlia confrare del
"Martillo y el Costal".
Aquest
tipus de tertúlies són molt habituals en regions on hi ha molta tradició de
passos i misteris portats a costals.
 |
| Moment de la taula de debat. |
La
Hermandad Ntro. P. Jesús Nazareno y Ntra. Sra. de la Esperanza va impulsar
aquesta primera trobada i va comptar amb capatassos dels misteris de Ntro. P.
Jesús Nazareno de Mataró, de Las Penas del Vendrell, del Cristo de la Buena
Muerte de Cornellà, del Cristo de la Paz de Castelldefels i de l'Esperanza
Macarena de Manresa.
En la
primera part l'historiador confrare Héctor López va explicar la presencia de
les formes de portar els misteris a Catalunya. En particular es va centrar en
la presencia a gravats, algunes imatges i referències dels passos tipus taüt
que ja eren presents fa segles a Girona, Barcelona i en particular a Mataró.
Malgrat aquesta presencia eren molt diferents als que es coneixen avui dia al
ser petits i portats per 6-8 persones que eren contractades per a fer aquesta
funció.
Després
de la Guerra Civil espanyola i diferents factors als anys 60 van fer gairebé desaparèixer
aquest tradició. La influencia del Sud i la població nascuda a Andalusia, Llevant
i Extremadura va impulsar aquesta presència a Catalunya amb un accent més
sevillà i fa que avui hi hagi a Catalunya 8 passos portats en aquest estil.
 |
| Dos costals i un llamador davant un estendard bacalao van ser presents. |
 |
| Jordi Merino dirigint preguntes també al públic. |
Es van
dirigir diferents preguntes recollides prèviament en un debat conduït per Jordi
Merino, on es van introduir preguntes sobre com van ser els inicis de les confraries
i perquè la intenció de portar a costal, quina va ser la influència. També es
va tractar el rol dels costaleros:
com han de preparar-se tant física com religiosament, què ha de menester una
persona abans i per a posar-se un costal sota un pas, quins compromisos han de
tenir... així com d'altres debats presents només en algunes confraries sobre si
s'han de fer relleus, passos mixtos i quina és l'edat mínima acceptable.
En una altra part de la tertúlia l'atenció es va centrar en el paper dels capatassos:
com es gestionen les quadrilles, el grup humà de les persones, quins són els
moments més difícils que passa un capatàs, si les juntes i priostries deixen fer les iniciatives proposades....
 |
| El petit catapàs tancant amb la llamada l'acte. |
La
darrera part va comptar amb diferents preguntes per part del públic assistent
que va generar interessant debat respecte a la implicació en la vida de les
germandats, en l'assistència a cultes, les dificultats en els assajos,
així com garantir el relleu i impulsar gent jove.
A
tenor d'aquesta darrera pregunta es va parlar la realitat de les Creus de Maig
que, fins on se sap, se celebra processó en ciutats com Castelldefels, Mataró i
Hospitalet de Llobregat i són una font important per a que els més petits
tinguin el seu moment i segueixen el que veuen en els seus pares i mares.
 |
| Héctor López durant la seva intervenció |
 |
| Moment del debat. A la imatge Santi Obrero (Esquerra) i Ildefonso Muñoz (dreta) |
