dilluns, de setembre 26, 2016

El cos de portants de Sant Vicenç dels Horts a Montserrat.

 
Cos de portant del Sant Crist sortint de Montserrat.
Aquest passat diumenge el Monestir de Montserrat ha tornat a acollir el cos de portants del Sant Crist de Sant Vicenç del Horts.
 
En aquesta ocasió ha estat la vuitantena vegada que el Sant Crist d'aquesta vil·la ha estat portat a l'estil tradicional català i en Via Crucis a l'interior del Temple.
 

Vista Monestir de Montserrat
Des de fa dècades el Monestir de Montserrat acull alguns diumenges a la tarda a cossos de portants. Una manera d'aproximar el fill clavat en creu i portat per l'home a l'estil clavari, en bossa de cuir, i d'una manera tradicional fins a la Mare de Déu. 
 
Una bella tradició del passat cristià de Catalunya expressat també en confraries, germandats, manaies, armats i cossos de portants. Encara avui dia nombroses són les ciutat i pobles que mantenen aquesta forma de processionar fent present Jesús, qui va donar la vida per tots nosaltres, elevant-ho als temples i als carrers durant els camins de la Creu o els actes sagramentals.  Existeix documentació d'aquest estil al s.XV i XVI amb els Sant Crist de la Puríssima Sang i que es va estendre arreu sobretot els segles posteriors per la influencia barcelonina.
 
En el cas de Sant Vicenç dels Horts, el cos de portants fou un impuls de Mn. Josep Duran, qui va organitzar diversos grups a l'any 1929 i des d'aquí agafà embranzida durant la Processó de Dijous Sant i també durant els autes sagramentals ( o dit també sermons).
 
Mn. Josep Durant for mártir durant la nit de la Guerra Civil Espanyola, per tant un cos de portants creat per un mártir i Sant que dóna la seva vida per l'estima a Jesucrist.
 
El Cos de portants de Nostre Senyor a la Creu de Sant Vicenç dels Horts ha arribat fins als nostres dies des d'aquell diumenge de Quaresma de 1929 quan van començar. I com fa ja vuitanta anys, han tornat a pujar al Monestir de la Mare de Déu de Montserrat. En aquesta ocasió però, els 20 portants han iniciat el camí des del recinte del Monestir i no com l'antigor que recordava a peu del temple Joan Ruiz, president des de 2010, als curiosos que preguntaven sobre aquesta bella imatge  i estima a Nostre Senyor.
Moltes felicitats i per molts anys més.




Foto antiga dels portants a Montserrat. Font: Cos de portants.
Cos de portants en el 75è aniversari. Font: Cos de portants.

Més informació sobre la Setmana Santa de Sant Vicenç dels Horts: http://setmanasanta.com/

diumenge, de setembre 25, 2016

Els confrares de l'any 2002


Portada del diari El Punt, març de 2002.
Alguns membres de la Comissió de Setmana Santa 2002.
Corria l'any 2002. La Setmana Santa de Mataró de l'any anterior va ser nombrosa, amb mes de mil persones participants, amb nombroses confraries i la nit de Divendres Sant recordava les processons d'abans de la desaparició  als anys seixanta, però en aquesta ocasió amb colors, músiques, ritmes i estils processionals de l'antigor i d'altres molt diferents.
 
La Comissió de Setmana Santa havia fet quinze anys essent el darrer president en Salvador Domínguez i iniciava una altra fase en un any de comissió gestora coordinada per en Jesús Moya i en Jordi Merino.
 
La capital del Maresme es convertia en una de les ciutats confrares de Catalunya per diferents motius, amb estil propi i amb una multitud de confraries i germandats presents a gairebé tots els barris de la ciutat.
 
Aquesta diversitat es va convertir en quelcom mediàtic també. Eren anys de bona salut, de creixement.. i el diari El Punt va voler recollir en un reportatge la diversitat confrare mataronina en un número especial al març de 2002.  Volia donar a conèixer a la ciutat qui eren les confraries i perquè ho feien i es van editar 9.000 exemplars addicional el dia que va sortir a la llum. Tirada que gairebé tota va ser absorbida per les confraries i germandats.
 
Ara, gairebé 15 anys després, recuperem les imatges del reportatge fotogràfic que va fer en Quim Puig, fotògraf del Punt Diari. Per descomptat no hi són els més de mil confrares i confraresses que van sortir en aquella Processó General de 2002, ja que són imatges d'assajos i dies previs.
 
(en la recuperació d'aquestes imatges ens ha alegrat veure que moltes de les persones d'aquell moment, joves i germans, ara ocupen càrrecs de responsabilitat a les confraries, d'altres encara continuen amb el mateix esforç, fe i treball... i també moltes cares de germans i germanes confrares que ens han deixat aquests anys. Aquest record per a ells i elles).
Actors de la Passió en un assaig al Teatre Monumental.
 

Tropa dels Armats de Mataró assajant al port de Mataró.

Tropa dels Armats després d'un assaig acompanyats per en F.X. Peláez.
Membres de la banda de música de l'Oració del Senyor a l'Hort.
Banda de Música de la Confraria de Jesús Captiu i Nostra Senyora dels Dolors.

Portants de Nostra Senyora dels Dolors.


Membres de la Coronació d'Espines.

Banda de la Confraria de la Verònica.
Banda de TT y  CC. de N. P. Jesús Nazareno y Ntra. Sra. de la Esperanza.

Costaleros de Ntro. P. Jesús Nazareno

Portants de Ntra. Sra. de la Esperanza.
Portants del Sant Crist de l'Agonia.
Grup de portants del Sant Sepulcre.

Banda de TT. y CC. Nuestra Señora de la Soledad.

Portants de Nuestra Señora de la Soledad.

dijous, de setembre 22, 2016

Entrevista d'Avui: Miguel Angel González Jurado

Hoy conversamos con Miguel Ángel González Jurado, escultor, imaginero y creador cordobés, con motivo de la restauración de la imagen de Ntro. Padre Jesús Nazareno de Mataró.

A González Jurado se le puede encontrar en su taller arropado por gubias, curvas y codillos que han trabajado bocetos, ideas y multitud de encargos a lo largo de diferentes años, y en un entorno bimilenario que respira arte, cultura, tradición y cofradía, como es la ciudad Córdoba. 
 
 Pero a parte del implacable y exigente tiempo que requiere el trabajo de imaginería, siempre dispone de espacios para preguntar y ser un curioso ocioso como lo es el principito de la novela de Saint-Exúpery dispuesto a conocer y avanzar en la comprensión de las cosas. Una sed por conocer la petición de una obra, la historia del lugar, de ese movimiento cofrade y el porqué de sus dudas y preocupaciones. Un proceso arduo y difícil para ser capaz de recoger la esencia y expresarlo mediante la creación de la imagen. Una imagen que acabará siendo mucho más que un titular, o un momento de la Pasión: Será  una imagen centro de devoción, mirada y mensajes.

-----------------------------------------------------------------------
 
 
 
Amigo Miguel Ángel, en los diferentes foros y artículos cofrades de los últimos años hay todo un debate preocupado por clasificar escuelas y remarcar el acento de escultores de ciudades como Córdoba y Sevilla. En alguno incluso se te ha llegado etiquetar como un buen representante de la escuela Cordobesa y de puntitas como si fueres un nexo entre el neobarroco (entendiendo actual) y el hiperrealismo (centrado en el mundo cofrade)….

Jesús de la Redención ante Caifás (1991-1992).
Fuente: Semana Santa de Córdoba

En las demandas que hacen las hermandades - primordialmente-  les preocupa que su  particularidad, sus gustos estéticos, ese momento de la Pasión que quieren elevar y hacer presente en las calles y templos sea recogido en tu trabajo. No suelen entrar en las controversias de tipo artístico, académico y complejo sobre escuelas y tradiciones.  


Cuando me preguntan sobre este tema yo siempre comienzo  con dos argumentos sólidos: El primero es que la imaginería es una pasión, y esa es mi pasión. La segunda es que para mi no hay escuelas, hay personalidades, como puede ser la mía.

Las cofradías y hermandades condicionamos entonces un poco con los gustos e influencias del momento…

Primordialmente un artista se mueve en el mundo del universo las ideas. En muchas disciplinas el artista idea, confecciona, interviene con los materiales y su labor es escogida por un cliente o persona en el momento final. En el mundo cofrade es todo lo contrario. S le pide al artista que entienda la demanda, que intente ceñirse a lo que se necesita y ese suele ser el encargo.

¿Se ahoga entonces la imaginería y el proceso para intentar plasmar ese momento de la Pasión?

Digamos que la imaginaría pasa ser un arte al servicio de un mensaje, un arte al servicio de la Iglesia y el artista acaba atendiéndose a lo que se pide.  

Por ejemplo en el retablo de la Resurrección tuve más libertad. Pude pensar como confeccionarlo, cómo sería, qué materiales aplicar. Pude trabajar sin miedos: Era mi idea de cómo sería un retablo y lo pude desarrollar. En un encargo todo está más determinado, no puedes atreverte a decidir.
Diferentes detalles y obras. Fuente: @escultorjurado

Y…¿Cómo es la personalidad de González Jurado?

Cómo en la vida cotidiana uno no escoge lo que le gusta, la persona que le agrada, quién le cae bien… De alguna manera sucede y te viene como dado ese sentimiento que cuesta de razonar, pero hay cosas que te atraen, te cautivan y te seducen.

A mi me gusta eso que tiene el clasicismo, eso que hace mirar hacia adentro, hacia lo interior. Esa aportación serena, profunda. Eso es lo que atrae mi atención y me gusta.  
 
Esa forma de mirar es la que me gusta cuando voy a ver arte en diferentes lugares y espacios.
 
Por otro lado siempre he remarcado que mi maestro, quien enriquece mi personalidad artística es Juan de Mesa ( autor del Gran Poder, del Cristo de la Misericordia o la Ascensión por ejemplo).Y cómo no, de otros muchos maestros barrocos.
 
De esas mezclas sale un poco el que es mi estilo de belleza, de composición, de cómo concibo el arte y la escenografía. ¡Eso es lo que me gusta encontrar un poco en el resultado de una obra mía!

Por ejemplo la imaginaría alemana es más expresiva, no busca la belleza pero tiene una gran calidad artística. O la italiana que busca el buen gusto, el refinamiento de la belleza y sensualidad, pero no es tan expresiva. Cada imaginero de cada tradición tiene su propio contexto y proceso. Y yo me enriquezco de todos un poco, y en el arte que yo expreso hay un poco de todo.

Pero resumiendo y poniéndolo fácil, mi estilo recoge del clasicismo de Mesa y tiene una influencia sevillana.

Detalle de soldado romano, imagen secundaria.
Fuente: M.A. González Jurado.

¿Siendo hijo de emigrantes españoles en Alemania, ha habido alguna influencia alemana más acentuada en tu obra?

Por ejemplo muchas iglesias alemanas tenían un gran acento del rococó y también muchos dorados. No es como aquí a veces se estofa en Alemania se dora las imágenes y a mi esos brillos y colores me llamaban mucho la atención cuando era pequeño. Pero era muy joven y no tenía la capacidad de análisis que podría haber ido aprendiendo con el tiempo y que puedo tener ahora. No entendía aquel estilo, simplemente impresionaba, era potente y grandioso porque embriaga la vista. Pero no, no condicionó mi estilo.

Virgen Nazarena (Montilla)
Fuente: M.A. García Jurado
Siempre es difícil hacer mención de las obras de referencia, o remarcar alguna en una trayectoria como la tuya; Pero si tuviéramos que remarcar algunas obras de los diferentes momentos de tu vida a todos los que poco te conocemos artísticamente, ¿Qué podríamos remarcar?

Más que remarcar, me gusta decir que con los años ves más cosas, vas creciendo… Hace 10-12 años mi obra dio un cambio de rumbo, de concepción y de calidad. Tengo obras anteriores pero no tienen nada que ver con las últimas en las que he trabajado.

Por ejemplo cuando era joven una obra de referencia era la Redención, que fue reconocido como el cristo de un artista joven prometedor. Y con los años fue viniendo el Resucitado de la Iglesia del Beato Álvaro, la Santa Cena de Córdova, el Nazareno de Valladolid , la Encarnación, así como multitud de madres dolorosas.
 
O por ejemplo la Santa Sed, una obra más reciente donde se aprecia una progresión y evolución dentro de lo limitado que es la imaginería. Aquí pude permitirme meter elementos contemporáneos como la fibra de carbono con madera, incluso algo de chapa…todos ellos materiales de nuestro tiempo y que hace 20 años eran impensables.
Tengo sed. Cristo de la Sed de Córdoba (2013)
Fuente: M.Gómez.

Estamos hablando de creación, procesos, ideas… pero por ejemplo la Hermandad Ntro. P. Jesús Nazareno de Mataró te plantea otra cosa, una restauración. El hecho de enfrentarse a una restauración de una imagen que tiene detrás una Hermandad, una devoción, una expresión determinada… ¿no se plantea una dificultad y reto añadido al artista?

Afrontar este reto se hace desde la ayuda que ofrece la experiencia y los años. A parte de las obras de nueva creación he repetido en multitud de ocasiones encargos de restauración y reconstrucción. Es esa experiencia la que hace que pueda afrontar el trabajo con mayor seguridad, además del conocimiento de la hermandad, lo que busca y que te gusta darles.

Jesús Cautivo de Ciudad Real (2000).
Fuente: Hdad. del Prendimiento de Jesús Cautivo y María Santísima de la Salud.


Virgen Dolorosa (Colección particular)
Fuente: M.A. García Jurado.
Muchos encargos en Córdoba, Cabra, Sevilla, Valladolid…. Y ahora Mataró, una ciudad de Barcelona…

Para Barcelona nunca he trabajado y este es mi primera faena. Y lo afronto con la ilusión de trabajar para una tierra nueva, una tierra dónde hay mucha tradición cofrade de siglos de antigüedad, pero donde ha habido un impulso en las últimas décadas por los hijos de la inmigración del Sur.

Y en el caso del Nazareno de Mataró hay además un trabajo más que interesante porque hay que hacer un cometido de anatomizar la talla y quiero que guste, que agrade y que la Hermandad que lo acogerá siga teniéndole acogida y devoción. Intentaré dar lo que me han expresado los hermanos de esta hermandad y deseo les guste.   

Cómo comentas, la tradición de Semana Santa está arraigada en Cataluña y es aún viva en multitud de ciudades de todas las provincias. Pero es quizás, es en Barcelona por ese parón en los años setenta y el revivir a partir de finales de los ochenta que recogió algo de la esencia antigua, pero mirando al Sur. Y un ejemplo es el de la Hermandad de Mataró que pide la personalidad de un imaginero de Córdoba…

La influencia y capacidad de Sevilla y Córdoba como provincias son importantes. En esas modas la gente ha ido apostando por unos modelos del Sur, con sus cosas buenas y malas, y se han ido imponiendo como tendencias que han ido cubriendo las necesidades devocionales, lo que la gente quiere ver en sus procesiones, como quieren que sean sus hermandades, y qué quieren sentir en su imaginería. El Sur se ha puesto de moda.

Amigo Miguel Ángel, gracias como siempre por tu tiempo, felicidades por tu Obra y esperamos con ganas ver pronto en casa al Nazareno de Mataró de tu mano.

 

Más información:


( Entrevista realizada en setiembre de 2016 por Jordi Merino a Miguel Ángel González Jurado).

dimarts, de setembre 20, 2016

Inici de Curs Comissió de Setmana Santa

Moment de la celebració, cant dels Salm.
Coro Agua Viva
Aquest diumenge dia 18 s'ha iniciat el Curs de la Comissió de Setmana Santa. I ha estat allà on va cloure el passat, a la parròquia de Sant Pau.

Com no podria ser d'una altra manera el curs ha començat amb le celebració de l'Eucaristia que ha estat acompanyat musicalment pel Coro Agua Viva de la Confraria de la Coronació d'Espines. 
La Missa ha estat presidida per Mn. J.J. Badia, rector de Sant Pau i consiliari de la Coronació d'Espines i per Mn. Á. Marzo consiliari d ela Comissió.

Mn. Badia i Mn. Marzo
A la Missa han assistit membres de la Junta de les Confraries i Germandats i ha comptat també amb l'assistència de l'Alcalde de Mataró. 

A la part final s'ha aprofitat per fer un petit recordari de mn. Ignasi Marqués antic rector de Sant Pau i ha estat en Michel Badji de l'Associació Cultural Planeta i antic membre del "Centre d'Africans Sant Pau"qui ha explicat la seva experiència i fet un petit record.



Detall dels estandards i banderes
També s'ha formalitzat a la presentació pública a la comunitat de Sant Pau del Conveni de Col·laboració entre la Comissió de Setmana Santa i la Confraria de la Coronació d'Espines que regula la cessió definitiva del conjunt escultòric de Lluís Sabadell de 1949. El co-president en funcions de la Comissió en Jordi Merino ha explicat el conveni, recordat la història d'aquest conjunt i agraït l'acollida a la família parroquial de Sant Pau a la Confraria de la Coronació d'Espines. 

L'acta ha acabat amb el parlament de Jordi Cervantes en nom de la Comissió per a recordar que el curs comença, el número 31 i queda molta feina per davant. 

La Coronació d'Espines 
Jordi Cervantes en nom de la Comissió. 
Jordi Merino durant el parlament. 

divendres, de setembre 16, 2016

Festivitat Mare de Déu dels Dolors i possessió nova Germana Dolors

La nova Junta de Govern amb els consiliaris després de prendre la possessió.
Moment de l'entrega de la vara al consiliari.
El passat dijous 15 de setembre es va celebrar a la Capella dels Dolors la Missa dels Gloriosos Dolors de Maria. La comunitat parroquial de Santa Maria celebrava el segon acte públic des de la inauguració dels treballs de restauració de la joia del barroc religiós català. Coincidint amb la festivitat la Confraria de Jesús Captiu i Ntra. Sra. dels Dolors va aprofitar per a inaugurar formalment el curs de la Germandat i paral·lelament procedir a fer el traspàs del càrrec de Germà Major, i renovació de la Junta de Govern. El Germà Major sortint, n'Antonio Jesús Prados agraïa els anys de treball, suport i estima després de fer entrega de la medalla i vara de responsabilitat al consiliari de la Confraria i Rector de Santa Maria, mn. Segimón Garcia i davant el testimoni del consiliari de la Comissió de Setmana Santa. Acte seguit va prendre possessió la nova Germana Major, na Flori Carrasco, fent el jurament del càrrec. En Manel Riera va procedir al jurament en nom de tots i totes els membres de la Junta de Govern. A l'acte van participar molts membres de la germandat i membres d'altres confraries i germandats. 

Bon mandat, bona feina i què la Mare de Déu dels Dolors i Jesús Captiu els acompanyin en aquest viatge!


Moment de presentació de la Germana Major. 

Manel Riera procedint al jurament. 
Flori Carrasca davant l'altar de la Capella dels Dolors. 

dimarts, de setembre 13, 2016

Entrevista a Flori Carrasco, nova Germana Major.

Avui parlem amb Flori Carrasco, nova Confraressa Major.

La presència de dones a les confraries de Mataró sempre ha estat una preeminència.
Flori Carrasco, durant la Immaculada a Barcelona. 
De fet des de la recuperació de les noves processons a finals dels anys vuitanta es va constituir una confraria composada de forma exclusiva per dones.

També les confraresses han passat a ocupar amb el temps càrrecs de responsabilitat més enllà dels tradicionals reservats a cambreres, secretàries, capatàs o d’atri.

També existeixen diferents dones que han estat confraresses majors o Hermanas Majores com han estat Pilar Sáchez o Cristina González de la Confraria de la Soledat, Concepció Mascorda o Isabel Noé de la Hdad. Ntro. P. Jesús Nazareno y Ntra. Sra. De la Esperanza, o Cristina Romero de la Confraria del Sant Sepulcre. Això ha estat la cara visible però moltes dones i joves formen part de les Juntes de Govern.

A aquest llistat de dones se suma, ja que és actualitat, na Flori Carrasco, que va ser escollida en tant que Confraressa Major de la Germandat de Jesús Captiu i Nostra Senyora dels Dolors. I en aqueta ocasió és especial perquè és la primera dóna que és el cap visible d’aquesta Germandat.
Festivitat del Carme 2016
Flori, primer de tot felicitar-te pel nou càrrec de responsabilitat. Quan es farà el canvi de vara?
El canvi de vara es farà el dijous  15 de setembre, coincidint amb la Missa de Festivitat de la Mare de Déu dels Dolors. Primer farem la celebració de l'Eucaristia i en acabar el canvi de possessió de Germana Major.  Ho farem a la Capella dels Dolors que recentment ha estat inaugurada i serà el primer acta que la nostra confraria farà en aquest espai.  També serà el moment del nostre inici de curs cap a la Setmana Santa 2017.

Moment del Prendiment 2015.
 Personalment tu i la teva família fa temps en sou membres de la confraria i que esteu vinculats al món confrare.
Sí. Tot just farà vint-i-quatre  anys que sóc germana de la Germandat.Inicialment vaig començar jo sola molt jove i poc a poc la meva família ha anat seguint la senda confrare. 

En la història de la germandat he fet de tot: He estat portant, he fet de capatàs de la Immaculada de Barcelona, del Carme, i tot el que s'ha pogut i he pogut aportar.
Inicio ara un mandat de dos anys - ja que els nostres estatuts posen topall a aquests anys - i si Déu vol veurem com va tot, per si hi haurà dos més després.

T'han precedit persones com en Joan Rambla, Jesús Moya i Antonio Jesús Prados més recentment. Ara la primera dona. Com ho veus? 
Jo personalment ho veig molt bé, una nova responsabilitat. Els tres que m'han precedit han fet molta feina, i han estat i són part vida de la Confraria i jo espero poder aportar també el que pugui. Portavavuit anys en la Junta i enguany he decidit fet el canvi i ser la cara visible de la nosta família d'aquesta Confraria. Espero recollir el llegat rebut, ja que de fet he après molt amb ells i en aquest sentit sóc una mica continuista de la seva feina; Qu`è hem fet junts i juntes!

Canvi de Germana Major, algun nou projecte o caminar després de tants anys? 
Poc a poc. Ara toca mantenir la feina feta, gaudir de tots els esdeveniments i actes processionals i començar el curs. La intenció és treballar tot el calendari de processons i en principi no hi ha cap aniversari que tanta feina, mobilització i treball ha comportat. Tot just es caminar!

Què diries als membres de la confraria i les confraries de Mataró?
Demanaria confiança a tots i totes. Sóc una cara nova que lidera el projecte, però no sóc l'única ja que som un grup nodrit de persones vinculades en una Junta.  D'aquesta nova Junta hi ha getn amb trajectòria, però també persones noves: Una nova Junta que tirarà i amb ganes! Així ho destitgem.  Molts porten molts anys, però aquesta nova Junta incorpora aire fresc i noves cares.  I com no, traslladar agraïment a tothom per la confiança dipositava.
Moltes gràcies Flori, doncs, continuem caminant.

Na Flori Carrasco durant el Carme de 2015.

Més informació:

diumenge, de setembre 11, 2016

Els cartells de Setmana Santa de Mataró

En aquest apartat us oferim un llistat dels cartells de la Setmana Santa de Mataró, que s'han editat des de la Comissió, i que han estat els cartells anunciadors del programa d'actes, cultes i processons de cada anys.

La dècada de 1990

Aquesta dècada va ser la d'impuls de les confraries i germandats al voltant de la Comissió. Les germandats van anar assentant-se en les diferents parts de la ciutat i es va anar consolidant tot l'impuls de finals dels anys 80, es van obrir noves seus i la Setmana Santa de Mataró va anar agafant forma. 
Fins 1999 tots els cartells mantenien una de les imatges que es processionava. Es donava a conèixer un moment de la Passió de la Imatge titular d'una confraria.
Un dels acords de la Comissió va ser que cada any una imatge fos la cara de les processons de Mataró, acords que encara són vigents. En aquests cartells es troben any rere any les imatges, gairebé planes, i amb el mateix format.

1993

1994
1995
1996
1998
1999

 La dècada del 2000

 
 L'any 2000 a nivell de cartelleria es va triar una imatge de Crist Ressuscitat. Era l'any del jubileu i la cara va ser la del vitrall del Baptisteri de Santa Maria d'en Jordi Puiggalí.
Els anys posteriors van haver-hi canvis en la direcció de la Comissió de Setmana Santa, va ser l'època de l’inici del dibuix digital, les confraries consolidaven actes i també s'iniciava algun de nou.
 Dels cartells d'aquesta època destaquen els símbols dels Armats, el canvi que va suposar el cartell de 2003, les combinacions dels cartells dissenyats per Juan Casado (2003-2006), el canvi de cartell i format de 2008 d'Antonio Gómez Cantador , o els cartells de l'etapa actual a partir de 2009 de l'era digital, o el dibuix de 2010.
Destacen també d'aquesta dècada la creació de l'acte formal de presentació dels cartells de Setmana Santa de forma conjunta, en tant que cartells anunciadors.


2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010

Dècada actual.

 L'any 2011 va ser el cartell de la Setmana Santa el mateix que el Vè  Congrés Català de Confraries i Congregacions que es va fer a Mataró, i que acollia el missatge "Sortim en Processó", i "Setmana Santa Pas a Pa". A partir del 2013 la composició digital, el fons de cel, la ciutat van ser uns  omponents importants. Els de 2013 i 2014 van ser de Jordi Merino i 2015 de Francisco Zorrilla. A partir d'aquest anys es juga també amb un nou format per als programes de Setmana Santa i es van adaptar a cartells amb simbolisme, frases de l'Evangeli i missatges en el mateix.
El darrer cartell, el de 2016 va ser una continuació, però amb missatge  en segon pla i la primera cara que es veu el Divendres Sant.
2011
2012
2013
2014
2015
2016









































Més informació: