dijous, de desembre 08, 2016

Processó de la Immaculada Concepció a Barcelona

Aquest matí a la ciutat de Barcelona s'ha celebrat la processó de la Immaculada Concepció des de la Basílica de la Mercè.
 
La Immaculada Concepció de Barcelona.
Aquesta processó es va recuperar l'any 2001 gràcies a l'impuls del Consell General de Confraries i Germandats de l' Arxidiòcesis de Barcelona.
La devoció a la  Verge de la Immaculada, tenia un fort arrelament a la ciutat de Barcelona abans de la proclamació del seu Dogma l'any 1858 quan es va reconèixer aquesta festivitat per part de l'Església Catòlica.
 
Abans però, el mateix Consell de Cent de la ciutat li va formular el Vot del Poble, agraint la protecció i salvació dels ciutadans i ciutadanes l'any 1651 davant un greu brot de peste, i a moltes cases sempre hi havia una imatge de la Mare de Déu de la Immaculada Concepció.
 
Aquesta devoció de Maria, pura, sense pecat, bruna i bella, és també la patrona del Consell General i en dia com aquest és festa important també per a les confraries i germandats. en aquest any 2016 les dones costaleres de Badia del Vallés han estat les responsables i encarregades de portar la Mare de Déu.




Representació de la mataronina Confraria de Jesús Captiu
i Nostra Senyora dels Dolors.
Celebració de l'Eucaristia amb la presencia de domassos, estendards i banderes

diumenge, de desembre 04, 2016

Escenificació teatral "Mariquilla Terremoto".


El teatre del Foment Mataró ha acollit l’obra “Mariquilla Terremoto” escrita i estrenada al 1930 pels germans Serafín  i Joaquín Álvarez Quintero.

Una de les moltes discussions de Cristobalito amb la Sagrario i Gracita..
Aquesta escenificació s’encabeix en els diferents actes que la Hermandad Ntro. P. Jesús Nazareno y Ntra. Sra. de la Esperanza realitza des del mes d’octubre per tal de recaptar fons per a la restauració de la imatge del Nazareno de Mataró.

450 han omplert gairebé la totalitat del teatre per veure els actors de l’Escola Sant Josep que han posat de relleu la maduresa que tenen amb aquesta peça teatral tant en els diàlegs entre personatges, el control de l’escena com el trama de la mateixa obra, malgrat ésser actors i actrius amateur. Felicitats a tots ells.

Entre el públic assistent representants de les entitats del barri de Cerdanyola i també d’altres confraries de la ciutat que han volgut donar suport a l’acte teatral.

Maria, Mariquilla Terremoto torna al poble.
L’obra que recull la tornada d’una filla del poble de Los Corrales de Sevilla després de néixer en la pobresa de principis de segle i ara essent una actriu de renom internacional, es desenvolupa a casa d’en Cristobalito servent d’un dels señoritos difunt fa uns anys i que té un fill trepa, amb la cara molt dura i butxaca trencada. Durant els diferents actes es recull el dia a dia en un poble com aquest i on les notícies volen, els diferents personatges juguen als seus interessos i es desenvolupa entre tradició i modernitat.

Moment del monòleg d'en Kike, el "Señorito"

Moments previs a l'estrena.
Mònica i Rocío, les conductores de l'acte.
  
Isidoro i les seves "flemes" i "crides falses a la calma.
 
Detall de Gracita.

dimecres, de novembre 30, 2016

Les Processons a la Catalunya al primer quart del segle XIX

 
Via Crucis a la Setmana Santa a Moià 1914-1915.FONS ANC1-972 - N-343 JOAQUIM GOMIS
Fa unes setmanes us oferíem, gràcies a la tasca de reproducció de l’Arxiu Nacional de Catalunya imatges i fotografies de les processons de Setmana Santaals anys 30 a Barcelona.  Aquelles imatges posaven de relleu - que inclús durant la II República Espanyola, i en una ciutat amb molta influència d’ideologies contràries a la fe catòlica – la Setmana Santa es respirava a la ciutat, omplia la quotidianitat i se celebraven massius Via Crucis i processons, sobretot Dijous i Divendres Sant.
Ara, en aquest post us oferim també gràcies a les noves tecnologies de la comunicació i la reproducció diferents imatges de determinats arxius comarcals i fons privats que ajuden a entendre com eren les processons a principis del 1900 a Catalunya.
Eren temps de durs atacs però també d’impuls cultural i de la Reinaxença. I l’expressió pública de la fe durant la Setmana Santa era present al llarg del territori català. Us oferim algunes imatges de moltes que es poden consultar i un petit context del momento, en un momento on la fotografía no era molt present, però que va immortalitzar aquesta realitat present arreu del territorio.
 

Les processons catalanes del 1900.

Corrien els darrers anys del 1890 a Catalunya. Els opuscles i llibres escrits pel Bisbe Torres i Bages posaven de relleu la importància de posar en valor la tradició i obres com La Tradició Catalana anaven apuntant el camí al catalanisme moderat cristià. Un lema atribuït presumptament al Bisbe remarcava que “Catalunya serà cristiana o no serà” i es va convertir en un eslògan de militants catalanistes fins el punt d’acabar gravant-se a la façana del Monestir de Montserrat. Els consells i recomanacions del Bisbe tractaven els debats polítics i socials de l’època i recomanaven una adaptació de l’Església als nous temps i preservant-la dels durs atacs de diferents corrents ideològiques. 


Processó Segarra 1900. Arxiu Comarcal Segarra
Fons ACSG220-108- Agustí i Josep Mestre. ACSG220-108-N-92

Es tancava un segle marcat per les guerres carlistes, de supressions d’ordres religioses després de la primera guerra i els diferents  processos de desamortització de molts béns eclesiàstics i crema  i assalts de convents i monestirs, episodis negres com els assassinats de franciscans i carmelites a Reus al 1834, atacs frustrats contra ordres religioses a Valls i diferents assassinats a Barcelona, un anticlericalisme d’Estat liderat pel mateix  General Espartero Regent després d’abdicar la Reina Mare que va acabar amb un Concordat el 1951, les revolucions de 1968 que va separar l’Estat i l’Església provocant exili de bisbes i sacerdots on els catòlics eren considerats contrarevolucionaris....

Via Crucis amb encaptuxats amb el Sant Crist de l'Església de Santa Maria de Cervera 1910-1920. Fons ANC1-132Col. Agustí Durant i SantPere

L’Església havia perdut la preeminència de temps passat i potser no va estar adaptada a temps com la industrialització, la urbanització i els grans canvis socials. Però amb la Restauració i la Reinaxença amb una gran influència del romanticisme inicià un moviment de recuperació de la cultura catalana on l’Església tingué un paper central.
 
Armats a a Setmana Santa a Moià 1914-1915.FONS ANC1-972 -N-235
JOAQUIM GOMIS
Malgrat aquest impuls a la llengua i cultura a principis del segle XX es legislaren lleis com la Llei Candau que posava restriccions a les ordres religioses a no promoure aldarulls o impulsar la separació amb el Vaticà. Eren temps posteriors a la Setmana Tràgica de 1910, i parròquies i convents va ser objecte dels atacs de persones que s’oposaven a anar de reservistes a Melilla.
Tot i aquests temps convulsos i durs per als creients i clergat, l’Església catalana vivia un cert esplendor cultural, polític i social. Eren temps de Torres i Bages i el català era l’idioma de la predicació i la catequesi a la Tarraconense.



Via Crucis Divendres Sant 1905 Mataró Foto Spà Salarich, MASMM
L’expressió pública de la fe, malgrat els durs atacs, moments durs i insults es van mantenir en moltes ciutats seguint la senda de les processons austeres i barroques de les Congregacions dels Dolors, de la presència en els Via Crucis impulsats per les Puríssimes Sang, de petites processons de Sant Enterrament i de Silenci arreu del territori català, de manaies i armats que obrien les desfilades i també creixien a tenor de l’esplendor cultural els actes sagramentals de les passions, escenificacions... I no només per Setmana Santa com a temps més central, sinó també en d’altres actes vinculats a la pietat popular.
Temps convulsos que continuaren fins a 1936 quan tot s’estroncà i es visqueren els episodis més lamentables de la història recent.  Fets encara molt presents avui dia.
 
La Passió infantil a l'Escola Pia de Mataró. Anys 20. Font: MASMM.
Processó a Esterri d'Àneu a 1920. Arxiu Comarcal Pallars Sobirà
 Fons fotogràfic Comarcal ACPS210-38-N-186
Arribada de la Processó pel carrer Cavallers a la processó de l'Albi
 Les Garrigues.1912-1915. FONS ANC1-284

Cap de la Processó sortint de Santa Maria de Montblanc 1903-1906 .
 FONS ANC1-284- FRANCESC BRUNET i RECASENS.
La Mare de Déu surt de l'església de Santa Maria a Vallbona de les Monges 1900-1910.
 FONS ANC1-284- FRANCESC BRU
 
Retrat de monjos caputxins, entre ells Pare Miquel Àngel de Barcelona -Isisde Collforns Lladó- amb portants del Sant Crist.
Web Generalitat de Catalunya. Arxiu Nacional de Catalunya.
La Processó prop de la muralla de Cervera 1905-1915.
Fons ANC1-132- Col. Agustí Durant i Santpere.
Pas processionat per dones a Cervera 1910-1920. Fons ANC1-132- Col. Agustí Durant i Santpere. 
 
Sant Sepulcre de Vilanova i la Feltrú. 1923. Fons Joan Artigues i Carbonell.Codi de referencia ANC1-994-N-301
 
Jesús portant la Creu a la Setmana Santa de Vilanova i la Geltrú. 1920? Fons Joan Artigues i Carbonell.ANC1-994
Sant Crist a la Setmana Santa de Vilanova i la Geltrú 1925-1935.  Fons Joan Artigues i Carbonell. ANC1-994

Cartells de Setmana Santa de Tarragona Font: http://www.carteles-semana-santa.org/

diumenge, de novembre 27, 2016

Canvi de Vara Hdad. Divina Pastora de Mataró


El nou Hermano Mayor a tocar al SinPecado

Parlament del nou Hermano Mayor.

Avui primer diumenge d'Advent a la parròquia de la Sagrada Família de Cirera s'ha celebrat l'Eucaristia i canvi de vara de la Hermandad Divina Pastora de Mataró.
 
La Santa Missa ha estat presidida per mn. Ramón Roca, consiliari de la germandat i rector de la Sagrada Familia i ha comptat amb la presencia de membres de la germandat, d'altres germandats rocieres i de representants de les confraries de Mataró.
 
El nou Hermano Mayor escollit i que ha pres possessió avui ha estat D. Javier Daroca Gil.
 
Des de la Comissió de Setmana Santa felicitar al nou Hermano Mayor i agrair la feina feta per tots els Hermanos  i Hermanas Mayores que l'han precedit. Bon camí.



Membres de la Hdad. Ntro. J. Jesús Nazareno y Ntra. Sra. de la Esperanza
 amb el nou Hermano Mayor i el SinPecado.

Inauguració del Racó Confrare Infantil.

La tarda del dissabte també ha servit per inaugurar l’espai “Racó infantil Confrare” de la Hdad. Ntro. P. Jesús Nazareno y Ntra. Sra. de la Esperanza.
Després d’un any de camí amb la Diputació infantil on hi ha hagut espais de formació i preparació, sortides en família, processó infantil Creu de Maig, Sant Joan Bosco... ara han fet un pas mes al tenir un espai destinat als petits en la Casa Germandat.
Explicant la capella i la corona d'Advent a un grup dels nois i noies
Amb aquest motiu avui s’ha inaugurat aquest espai de forma conjunta en una diada que ha començat amb una oració conjunta amb els germans i germanes que fan l’oració del Rosario cada dissabte a la tarda.
 Les persones que porten l’oració han fet una xerrada sobre l’Advent, la seva importància, perquè se celebra... i després han passat a simbòlicament a tallar la cinta del nou espai.
Després han pintat una corona d’advent, s’han fet jocs i berenar i s’ha visualitzat un vídeo sobre com es prepara un cristià i confrare en l’Advent. Acabada la tarda s’han emplaçat per la propera setmana per a muntar el pessebre entre tots i totes.

Diferents moments de la tarda, tallers i postres de les cambreres de la Germandat.  
 
Moment de preparació de la Corona d'Advent.

dissabte, de novembre 26, 2016

Sant Crist de la Misericòrdia

Interior de la Capella dels Dolors.

Sant Crist de la Misericordia.
Avui dissabte 26 s’ha procedit a la benedicció d’un Sant Crist a Mataró.
Ha estat a la Basílica de Santa Maria de Mataró que s’ha beneït una imatge donada, anomenada Sant Crist de la Misericòrdia.
A la Capella dels Dolors s’ha iniciat amb una oració conjunta, des d’allà s’ha anat en processó fins a la capelleta o espai on està ubicat la lauda sepulcral del segle IV, símbol de presència cristiana a la ciutat de Mataró.
En aquell espai s’han fet diferents lectures i s’ha fet la benedicció. Acte seguit hi ha hagut un besapeus de la imatge.
Aquest Sant Crist porta l’advocació de la Misericòrdia, tancament de l’any de la Misericòrdia i en el que la Basílica de Santa Maria ha estat porta durant tot el curs.
L’escultura és una talla policromada creació de l’escultor lleonès i resident a Sevilla, Pablo Lanchares, i representa el moment precís de la mort on Jesús es desploma sobre la Santa Creu.


Detall del rostre.
El Sant Crist darrera la Lauda.

Peregrinació a la Mercé de Barcelona,

Avui gairebé 150 persones de la comunitat parroquial de Sant Simo i Sant Pau, han fet una peregrinació a la Basílica de la Mercè de Barcelona. aquesta peregrinació ha consistit en una eucaristia presidida per mn. Josep Joan Badia, i amb l'acompanyament musicial del Coro de Agua Viva i el Coro de la Parroquià de Sant Pau.

Recés d'Advent Consell General Germandats i Confraries

 
Aquest dissabte al matí s'ha celebrat el recés d'Advent del consell General de Germandats i Confraries de l'Arquebisbat de Barcelona, enguany a la Parròquia de Santa Anna de la capital.
Mn. Gregori Manso, Delegat diocesà del Consell, ha fer una primera formació per a entendre i viure l'Advent.
 
Amb posterioritat s'ha aprofitat per a presentar el proper Congrés Català de Confraries i Germandats que es farà el mes de febrer a la ciutat de Valls, i que tindrà com a títol " El Repte de les Confraries al s. XXI".
 
 
Acabada la presentació per part dels membres del Consell de Germandats de Valls, s'ha tancat el curs litúrgic que dóna obertura a l'Advent  que s'enceta demà.
 
 
Sobre el Congrés de Valls 2017, ja s'anirà informant.



Membres de la Germandat Captiu-Dolos assistents al recés.

divendres, de novembre 25, 2016

El perfil de Mataró al s.XVII

Gravat d'Adam Perelle (gravador 1638-1695) sobre el dibuix de Sébastien de Pontault 1646-1647-? Fons: J.M. 2016. 
La Catalunya de temps convulsos
Després de la guerra dels segadors moltes zones de Catalunya van aliar-se sota la protecció de França cansats dels abusos de les estades de les tropes castellanes en algunes poblacions.

Durant aquell temps d’estira i arronsa, de tensions d’estar sobre protectorat francès i en moments sota el Regne d’Espanya, a Catalunya es van viure moltes tensions polítiques i militars i que van acabar amb la Guerra de Successió l’any 1715, tot i que abans hi havia hagut moltes tensions entre la monarquia hispànica i francesa i diferents acords com el de 1659 del Pirineus, .

Durant aquells anys un mariscal de camp  que va servir primer amb Lluis XIII i després amb  Lluis XIV, que va ser ferit va ser destinat, gràcies a les seves dots de coneixement d’estratègia militar i bon dibuixant, a fer dibuixos de places, ciutats fortes, punts estratègics militar i de diferents punts del litoral català des de Tortosa fins al Rosselló ( que en aquell moment era part de Catalunya).


Camp de Lesborges 1647. Beaulieu. Fons: Biblioteca Nacional de España, GMM/1376.

Les primeres imatges de Catalunya i de Mataró de la mà de Beaulieu al s.XVII.
Aquell Mariscal conegut com el senyor de Beaulieu, d’on eren els seus dominis, es deia Sébastien de Pontault (1612-1674) i va posar en marxa una editorial que compilava i recollia tot tipus de representacions de llocs, batalles i setges de les tropes franceses.
Aquell mariscal de camp francès ( reconeixement que va tenir molts anys després), es va convertir amb un important cartògraf militar i també cartògraf artístic del seu moment després d’assolir el reconeixement reial com a dibuixant d’escenes de guerra l’any 1642 ( quan va participar del setge de Perpinyà), tot i que va tenir diferents problemes econòmics per a reproduir després molts dels seus dibuixos tot i tenir el suport del Rei i el permís per a publicar-les a partir de 1648. Gràcies al seu treball es van recollir plànols i imatges de les viles relacionades amb la Guerra dels Segadors i dels anys posteriors.

Moltes dels seus gravats van ser rellevants per a encontres militars i d’informació de llocs estratègics, però d’altres de més petit format no van tenir rellevància fins molts anys després de la mort del cartògraf i mariscal gràcies a la feina de la seva neboda que va assolir que alguns d’ells, com els 64 llocs de terres catalanes i Rosselló, es poguessin reproduir en format de gravat.  Recentment alguns autors diuen que a part de tenir una llarga carrera militar on va participar a setges i batalles importants, i va col·laborar en fortificar la línia defensiva de Constantí, Salou... més aviat va ser un geògraf artístic i fruit d’això tenim imatges com la de Mataró de 1646.

El perfil  i les vistes de la Mataró de 1646?. La Mataró dissetesca.
Un d’aquests “petits Beaulieu”, era un dibuix fet des del litoral maresmenc. Exactament des de mar endins de Mataró i on l’autor va posar el rètol de “Mataros”, en relació a com ell va entendre es pronunciava el nom d’aquell ciutat que presentava una porta d’entrada de camí a Barcelona ( actual carrer Barcelona amb Santa Anna), una gran Basílica (de Santa Maria) que idealitzava cap amunt amb la idea de fer-la més visible amb la lògica d’estratificació vertical ( i on no s’aprecia l’annex de la capella dels Dolors que es posterior), algunes muralles petites de defensa amb les torres de guàrdia, algun nucli fora muralles per sota de la porta de Barcelona (zona carrer de Sant Antoni i propers) i alguns cases (zona Sant Simó) un altre temple

En aquest dibuix no s’aprecia de fons el castell de Sant Vicenç ( posteriorment Burriach) i no hi ha cap rastre tampoc del Castell de Mata ( que va destrossat segles abans), ni es pot veure cap de les ermites medievals (Sant Martí, l’Esperança) o el convent dels Caputxins. En aquest sentit el cartògraf volia centrar l’atenció en el nucli de la ciutat i pronunciar la serralada de fons i el mar que conformaven una ciutat en l’esplanada mig una zona de maresmes.

La idea de Bealieu en aquests dibuixos de terres catalanes era la idea del territori i la seva xarxa urbana, amb la lògica del punt de vista militar de la seva època.

Tal com diu Joan Capdevila en els seus treballs, l’objectiu d’aquests Petit Bealieu eren “donar una visió global dels llocs on les topes de Lluís XIV van aconseguir les majors victòries en la seva etapa política d’expansió militar. A més en aquests perfils de ciutat, i on apareix en el cas de Mataró la signatura del gravador Adam Perelle, es volia una intenció clara de composar una escena realista de la ciutat i el seu entorn.

Aquest era el primer cop que es dibuixava la ciutat de Mataró amb cert detall i de manera més curosa, i que va ser realitzat probablement a l’any 1646 tot i que el gravat no es va realitzar fins l’any 1668.  Fer aquesta datació potser un xic arriscada, ja que en els gravats tot i aparèixer el nom de la ciutat no apareix mai la data, i a més dels seus dibuixos s’han fet múltiples edicions on es van anar fent planxes noves les dècades posteriors, o inclòs el cas del geògraf Jean Beaurain al s. XVIII on va canviar el de Beaulieu pel seu.

Aquest dibuix de Mataró, igual que altres similars de l’autor conserva un dibuix amb vida, on hi ha cert moviment al mar, una certa idealització dels espais públics i edificis religiosos estirant-los cap amunt per a ser identificats i considerats des de lluny, i amb certa intensió sobretot d’identificar el nucli, els accessos...

Pocs d’aquests gravats han arribat als nostres dies. Existeix un a l’Institut Cartogràfic d’Espanya, a la Biblioteca Nacional, al fons de l’Institut Geogràfic de Catalunya i també algun altre a cases de particulars ( com el que reproduïm que va ser adquirit a Alemanya no fa molt a un brocanter de gravats del segle XVII).  També als anys seixanta d’aquest segle es van fer algunes reproduccions arrel d’un original per això també hi ha persones de la ciutat que en tenen en un format molt petit.

Més informació:

dilluns, de novembre 21, 2016

Festa de Crist Rei



Aquest cap de setmana l'Església celebra la festivitat de Crist Rei. Tal com diuen les Sagrades Escriptures en diferents ocasions es fa menció de Jesús en tan que Rei: quan Ponç Pilat li pregunta si és rei i Jesús contesta que el seu Reialme no és d'aquest món, quan els soldat romans li posen la corona d'espines i es mofen d'ell i quan és clavat en creu sota el rètol Rei dels Jueus....  Aquesta festivitat remarca que el Regne dels Cels és diferent al reis, basileus i emperadors que hi ha a la terra.

 Al Regne dels Cels no hi servitud, no hi ha subordinats, no hi ha jerarquies, no hi ha maldats ni jocs de poder, ni abusos d'autoritat, ni exèrcits que vetllin pel compliment de l'ordre, ni submissions... tots i totes són fills de Déu.  I Crist és Rei d'aquest Reialme, qui va néixer pobre i va morir sense res per amor. 

Tal com deia el consiliari de la confraria a la homilia, és un Crist coronat d'amor, que no entén de rics ni de pobres, que no diferencia els d'aqui i dels d'allà, que amalgama sense fronteres ni prejudicis i que la seva única tasca es ajudar-nos a ser millors persones i tenir el que és important de veritat, que son els valors del cristianisme i no el pis amb  la major de les hipoteques, el cotxe últim model o l'última versió del IPhone. 

Aquesta feta que s'ha estès arreu, també es celebrada per les confraries i en el cas de Mataró, a part de les festes a la parròquies, des de fa 3 anys la Confraria de la Coronació d'Espines organtiza la Festivitat de Crist Rei amb la Santa Missa, Processó i part festiva al final.

 
La festa s'inicià a les 9:00 amb la missa, que ha estat acompanyada pel Cor de la confraria de la Coronació d'Espines "Agua Viva", i en acabar s'ha donat per iniciada la processó pels carrers del Barri del Palau, Durant el recorregut i per segon any consecutiu ens han acompanyat l'Agrupació Musical Sagrada Família de Cornellà, aquesta vegada amb la particularitat  que ha interpretat  "Sabed que vendrà" dins la parroquia.  El seguici procesional ha comptat també amb l'acompanyat de representacions de la Confraria del Sant Sepulcre, de la Germandat de Jesús Captiu i Nostra senyora del Dolors, Confraria de la Soledat, de la Hermandad Nuestro Padre Jesus Nazareno y Nuestra Señora de la Esperanza de Mataró, i la Hermandad del Cristo de la Buena Muerte i la Virgen de la Esperanza Macarena de Cornellà.

Tocades les 13:00 donavem per acabada la processó es donava pas al vermut flamenc, aquest any amb la col·laboració de la Peña Al-Andalus, que hamaravellat en la seva forma de fer art dalt d'un escenari.

Cap a les 15:00 es donava fi a la festivitat, amb el millor gust de boca segons alguns membres de la confraria que remarcaven: " em vist com la gent sortia als balcons, s'emocionava, plorava, es presignava, s'agenollava, li demanava un demà millor per ell i pels seus. I els membres de la confraria érem capaços de recollir totes les emocions i energies que al pas del Coronat d'Espines s'estaven generant.