diumenge, de gener 15, 2017

Primera tertulia a "Martillo y Costal"

Membres de les germandats amb passos a costal de Catalunya presents a la tertulia.
Ahir es va fer a l'Espai Gatassa de Mataró la primera tertúlia confrare del "Martillo y el Costal".
Aquest tipus de tertúlies són molt habituals en regions on hi ha molta tradició de passos i misteris portats a costals.
Moment de la taula de debat.
La Hermandad Ntro. P. Jesús Nazareno y Ntra. Sra. de la Esperanza va impulsar aquesta primera trobada i va comptar amb capatassos dels misteris de Ntro. P. Jesús Nazareno de Mataró, de Las Penas del Vendrell, del Cristo de la Buena Muerte de Cornellà, del Cristo de la Paz de Castelldefels i de l'Esperanza Macarena de Manresa.
En la primera part l'historiador confrare Héctor López va explicar la presencia de les formes de portar els misteris a Catalunya. En particular es va centrar en la presencia a gravats, algunes imatges i referències dels passos tipus taüt que ja eren presents fa segles a Girona, Barcelona i en particular a Mataró. Malgrat aquesta presencia eren molt diferents als que es coneixen avui dia al ser petits i portats per 6-8 persones que eren contractades per a fer aquesta funció.
Després de la Guerra Civil espanyola i diferents factors als anys 60 van fer gairebé desaparèixer aquest tradició. La influencia del Sud i la població nascuda a Andalusia, Llevant i Extremadura va impulsar aquesta presència a Catalunya amb un accent més sevillà i fa que avui hi hagi a Catalunya 8 passos portats en aquest estil.
Dos costals i un llamador davant un estendard bacalao van ser presents.
Acabada la breu ponència es va composar una taula amb Santiago Obrero, Ildefonso Muñoz, José Manuel Padilla, Francisco Javier Delgado  y Álvaro Mazanares, tots ells capatassos i costaleros de les confraries presents a la tertúlia. 
Jordi Merino dirigint preguntes també al públic.
Es van dirigir diferents preguntes recollides prèviament en un debat conduït per Jordi Merino, on es van introduir preguntes sobre com van ser els inicis de les confraries i perquè la intenció de portar a costal, quina va ser la influència. També es va tractar el rol dels costaleros: com han de preparar-se tant física com religiosament, què ha de menester una persona abans i per a posar-se un costal sota un pas, quins compromisos han de tenir... així com d'altres debats presents només en algunes confraries sobre si s'han de fer relleus, passos mixtos i quina és l'edat mínima acceptable.  En una altra part de la tertúlia l'atenció es va centrar en el paper dels capatassos: com es gestionen les quadrilles, el grup humà de les persones, quins són els moments més difícils que passa un capatàs, si les juntes i priostries deixen fer les iniciatives proposades....
El petit catapàs tancant amb la llamada l'acte.
La darrera part va comptar amb diferents preguntes per part del públic assistent que va generar interessant debat respecte a la implicació en la vida de les germandats, en l'assistència  a cultes, les dificultats en els assajos, així com garantir el relleu i impulsar gent jove.
A tenor d'aquesta darrera pregunta es va parlar la realitat de les Creus de Maig que, fins on se sap, se celebra processó en ciutats com Castelldefels, Mataró i Hospitalet de Llobregat i són una font important per a que els més petits tinguin el seu moment i segueixen el que veuen en els seus pares i mares.
 
L'acte el va cloure el Vice-Hermano Mayor, Javier Lechuga agraint l'assistència i tancant amb una llamada per part d'un capatàs infantil de Creu de Maig de Cornellà, i amb la porta oberta a fer-ne una altra tertúlia en el futur en una altre ciutat. 
Héctor López durant la seva intervenció

Moment del debat. A la imatge Santi Obrero (Esquerra) i Ildefonso Muñoz (dreta)
 

dimecres, de gener 11, 2017

Mario Garcia, candidat a mataroní de l'any 2016

Font: totmataro.cat
Demà comença el període votació a mataroní de l'any. Iniciativa impulsada des del Tot Mataró l'any 2009 i que amb el temps s'ha convertit en un esdeveniment important que ocupa el mes de gener.
 
Tot just en aquest momento s'ha fet públic dels 10 candidats a ser escollit en el procés participatiu que portarà a la proclamació el 13 de febrer.
 
Des d'aquest webbloc avancem que entre els 4 homes i 6 dones hi ha en Mario Garcia, confrare i catapàs del pas de Pal·li de Ntra. Sra. de la Esperanza, entre d'altes rols i activitats que també realitza.
 
A partir de demà comença el período de votació al portal www.mataronidelany.cat. Molta sort a tots i totes.

dissabte, de gener 07, 2017

Cap de Setmana Cultural

Passat la festivitat de Nadal i l’Epifania les confraries i germandats d’arreu comencen a pensar ja en la Pasqua i la Setmana Santa. El calendari s’apropa. Per això comencen a aflorar les primeres activitats, tot i que com s’ha vist en aquest espai bloc la vida de les confraries és activa i viva tot l’any.

Cartell de la tertúlia confrare.
Per al proper cap de setmana la Hermandad Ntro. P. Jesús Nazareno y Ntra. Sra. de la Esperanza un cap de setmana cultural.

Comptarà amb una tertúlia el dissabte a la tarda i la nit i el diumenge serà el torn del festival solidari amb la participació de diferents cases culturals d’arreu de Catalunya.

L’Espai Gatassa de Cerdanyola acollirà la primera tertúlia del costal i martell de Catalunya amb la contribució de diferents capatassos i membres dels passos a costal d’arreu del Principat.

Aquest tipus de tertúlies o trobades entre capatassos i costalers és molt habitual en poblacions i províncies on hi ha molta tradició de passos a costal, sobretot a Andalusia. A Catalunya, fins on se sap, només hi ha sis misteris que són portats amb aquest estil tant característic.

Durant l’acte s’explicarà d’on sorgeix aquest estil, com es preparen i serà una taula rodona entre capatassos, contraguies, costalers i confrares en general.

A la nit donarà inici el festival solidari que ha impulsat la Hermandad Divina Pastora. Actualment la imatge de Ntro. P. Jesús Nazareno de Mataró està essent restaurat a Córdoba i s’han iniciat diferents iniciatives per a sufragar les despeses. La Divina Pastora malgrat ser una entitat de Glòria sempre ha estat molt present amb les confraries i germandats de les quals també en forma part de la família cristiana de la ciutat.

Per això ha potenciat un festival que comptarà amb la participació de cases regionals coros i escoles de ball de Gavà, La Llagosta, Cornellà, Barcelona, Pont de Vilomara, Manresa, l’Hospitalet, Badalona i Mataró entre d’altres.

Consulteu el programa del festival a la imatge.

divendres, de gener 06, 2017

Cavalcada i nit de reis solidària.

Ai que arriben...ai que ja són aquí!
 
Un dels ajuntants de SSMM Baltasar content d'arribar per fi a Mataró.

Una de les carteres organitzant la logística de la nit.
 
La Oca sota la Lluna

Ses Majestats els Reis de l'Orient han arribat a Mataró per a recordar aquella visita que varen fer fa molt de temps al Nen Jesús a la ciutat de David, Betlem. I com no, per a portar la il·lusió, diversió, i presents a tots els infants de totes les cases de la ciutat.
 
Aquesta nit no hi havia l'Estel que va guiar els Reis de l'Orient fins Betlem, un Estel que indicà que va néixer un Rei de Reis, el Fill de Déu; però a Mataró el cel estel·lar ha deixat veure els  3 Reis que diu la cultura popular, o també 3 Maries del Cinturó d'Orió. 
 
A la ciutat la Cavalcada ha posat de relleu que és un acte de ciutat, participat i molt unitari en la diversitat plural i diversa que viu i conviu a la ciutat, i que també representen els Reis Mags.
 
Després de l'arribada a l'Ajuntament els ajudants i patges han portat l'Estel a moltes cases mataronines. També a famílies que aquests dies tenen algunes dificultats per a portar tot el que els nens demanen en els seus desitjos.
 
Sortint dels Salesians part del seguici a portar regals a les cases del més petits.
Grup de voluntaris amb els Reis als Salesians de Mataró
Per això han comptat amb la col·laboració dels Salesians de Mataró a través del projecte d'apadrinament de 165 cartes de nens i nenes de la ciutat. Tots ells han rebut la visita a casa d'un dels Reis i part del seu seguici de patges.  Felicitats a tots ells.
 
La Comissió hem pogut participar apadrinant algunes cartes en una ciutat on la solidaritat és un dels seus principals valors.
 
Bona nit de Reis!
 
Bona Epifania del Senyor.
 

dijous, de gener 05, 2017

La Cavalcada de Reis. Entrevista d'Avui a l'Àngel Espartero.


L'Àngel Espartero preparant el vestuari. Font: Capgros.com

Avui parlem amb l’Àngel Espartero, coreògraf, mestre i ballarí professional, confrare i membre de la Casa de Andalucía de Mataró amb motiu de la Cavalcada de Reis.

Amic Àngel, a part dels espectacles professionals, sempre ens trobem en esdeveniments i espectacles solidaris a la ciutat. I en aquesta ocasió també en la Cavalcada de Reis de Mataró ja que ets un dels pals de paller de la Casa de Andalucia, entitat que sempre ha estat present...
 
Si, de fet la Casa de Andalucia es podria fer que hi és des de l’impuls a la Cavalcada de Reis a finals dels anys 80. No m’equivocaria pas si digués que enguany fa 30 anys que hi participa. I ho fa sense interrupció en el temps.
Un accent important i exemple de participació...
A part de la coreografia i el petit espectacle que volíem oferir sempre muntàvem també una carrossa per al seguici de Ses Majestats els Reis de l’Orient. I era un exemple de participació i goig ja que la despesa era sufragada exclusivament per la gent de l’entitat sense cap tipus de suport. Fa dos anys ens van oferir participar  i fer-nos càrrec de la mítica Oca de Mataró.
Angel Espartero ultimant la decoració i vestuari durant l'entrevista.
Qui no la coneix! Els nostre pares ja la veien pels carrers de la ciutat quan eren infants.
Penso que va ser una de les millors propostes que ens van fer en relació a la cavalcada. A part de l’estalvi econòmic important que fèiem tots una mica teníem la responsabilitat de fer lluir la il·lusió de l’OCA i donar-hi vida i ball, molta vida i ball.
Una cavalcada que de tant en tant canvia, i darrerament sota la direcció artística de l’Antoni Blanch de la Sala Cabanyes.

L' Oca de Mataró. Cavalcada 2016.
Font: Ajuntament de Mataró

Fa 4 anys va haver-hi un canvi qualitatiu. Potser va ser un pel dur per a nosaltres ja que de sempre les entitats li donàvem el nostre accent, la nostra música, el nostre missatge.... i des de llavors calia posar algunes normes, donar coherència al seguici. I ho vàrem notar. La participació de la nostra gent va davallar estrepitosament.
Però passat els anys podríem dir que ara ha millorat molt i aquesta cavalcada hi participarem amb una cinquantena llarga de ballarins i ballarines que acompanyaran l’Oca. Benvinguts canvis.
I la Casa de Andalucia, com moltes entitats, se sumen en un acte ciutadà tan important com aquest...
Acabant el vestuari minuts abans de la cavalcada 2017.
Hi ha diferents motius pels qual la nostra Casa participa a l’esdeveniment. El primer són les ganes de voler participar, com no. I aquest participar no és només sortir. Hi ha uns assajos, unes despeses que cadascú s’ha de sufragar en el vestuari i una responsabilitat en el mateix acte. El segon és ser presents en un acte de ciutat, i la nostra entitat, com són les confraries, les germandats, les entitats veïnals tenen i han de tenir aquesta predisposició i implicació activa en la vida de Mataró. I som les entitats les que fem gran entre tots i totes la cultura de la ciutat. Una cultura que per sort és rica i diversa i amb molt llegat i tradició al darrera. 
 I considero que la cavalcada una mica és aquesta expressió: Tothom hi és present i aporta el que pot fent un acte unitari. Una unió de totes les entitats en la ciutat.  I com no, el principal objectiu i l’he reservat per al final és poder fer gaudir a petits i grans d’aquesta il·lusió que aporta la Cavalcada en la nit de Reis.
Àngel, moltíssimes gràcies i no us volem destorbar més que us trobem molt enfeinats entre els nervis dels petits i els moments de maquillatge....
Ja sabeu, a gaudir molt, explicar als petits perquè fem aquest acte i a dormir d’hora. Bona nit de Reis.
 

dimecres, de gener 04, 2017

L'auca de la Passió de la Sala Cabanyes de 1935-36.


Detall de l'Auca.
Una auca de la Passió la de Mataró de 1935-1936
Vista global de l'Auca.
Durant aquests dies se commemora el centenari dels Pastorets de la Sala Cabanyes. Una joia teatral, patrimoni de la ciutat juntament amb les desfilades dels Armats i la Processó de Divendres Sant.
Amb l’efemèride de la naixença i amb el mèrit de continuar molt vius, actius i sublims en l’escenografia i en la peça que recorda el naixement de l’Infant Diví, s’ha realitzar alguna cerca de documentació i s’ha fet una troballa d’una Auca de la Passió de la Sala Cabanyes.
 
Aquesta auca escrita en català probablement es va imprimir i difondre entre 1935 i 1937 a la impremta Porcar del carrer de Sans de Barcelona. Era un material que volia donar diferents missatges: Per un costat atraure població de Barcelona i municipis propers a veure la Passió a Mataró, també explicar un acte digne i bella obra teatral, exposar que la ciutat es movia per a la realització de la mateixa i també posar de manifest el recull de l’herència d’aquests actes sagramentals dedicats als darrers dies de Jesús.
Malgrat que eren anys convulsos i de gran conflictivitat social, com hem exposat en d’altres articles, la Setmana Santa a Barcelona  -i a gran part de Catalunya- estava molt immersa en la quotidianitat: Processons, escenificacions i Via Crucis eren molt seguits i multitudinaris. Així doncs el públic barceloní podria anar a Mataró i reviure gaudint de la passió per la passió.
Aquesta auca, que emula les auques de la renaixença catalana de principis de segle, va ser trobada en una casa d’El Masnou i ara la Comissió de Setmana Santa en farà cessió al Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró.
 
Un document que posa de manifest el gran llegat d’aquestes escenificacions i de la mateixa Sala Cabanyes, a qui també aprofitem per felicitar l’aniversari.

La Sala Cabanyes
Detall on es menciona la Sala Cabanyes

L’any 1933 s’inaugurava un nou teatre a la ciutat de Mataró. Era el teatre que faria servir el Centre Catòlic d’Obrers mataronins situat al cap de munt de la Riera. El nom que va rebre va ser el de Sala Cabanyes en record del president de l’entitat, que també era un conegut arquitecte del moment i impulsor de moltes activitats culturals i cristianes, l’Emili Cabanyes i Rabassa.
Amb aquesta nova Sala es dignificava un espai per a meritori dels Pastorets, els diferents actes de comèdies i les costums musicals dels sainets que es representaven en un espai reduït des de feia una quinzena d’anys.
Gràcies a la nova Sala, obra d’en Gaietà Cabanyes, i a l’impuls de la Junta del moment va permetre que els espectacles teatrals incorporessin nous elements de moderns, millora en els escenaris i la tramoia i com no, poder disposar d’orquestra i realitzar esdeveniment molt més agosarats que els que havia fet en els anys anteriors.

Una de les llums d’aquells anys va ser la Passió que es va estrenar l’any 1935 i va estar en cartellera durant gairebé 30 anys.

Des dels seus inicis aquesta Passió de la Sala Cabanyes va estar a l’alçada dels textos i guions que heretava i de la resta d’actes sagramentals que lluïen per Quaresma i Setmana Santa a tot Catalunya.
"Cap veí de Mataró deixa de veure la Passió".

La Passió a Catalunya
Hi ha constància i documentació de representacions de la Passió al s.XVI. Les referències escrites més antiga són  la d’Olesa de Montserrat de 1538 on es recullen els objectes i es lliten les peces de roba “ per a fer la passió”; la de Cervera  que es remunta al 1477 i que conserva encara el text escrit en català medieval de 1534. Malgrat això les passions com a tal son anteriors. A l’Edat Mitjana formaven part de la litúrgia dels Oficis  de la Setmana Santa i es representaven dins dels temples i esglésies de tot el principat. També eren presents en algunes processons i d’actes sagramentals.
La història de les Passions, així com les confraries i germandats amb les processons, està plena d’etapes de prohibicions ( etapa de la Guerra del Francés i la Guerra Civil per anunciar els més destacats), de rivalitats entre municipis i companyies, d’etapes esplendors i també de moments puntuals de decadència.
Així com en l’edat mitjana, en el segles de creixement al s. XVI o avui en dia, les passions concentren gran volum de gent, són un acte participat on s’impliquen nombroses famílies, en alguns llocs és l’acte cultural més preeminent i de referència... però també són un element de continuïtat d’un llegat cultural i religiós.

La Passió dels Armats
 
Detall de la Passió a La Pressó.

A finals dels anys seixanta la tradició tri centenària de confraries i germandats va entrar en decadència a la província eclesiàstica de Barcelona per diferents motius. Les processons es van ressentir i en pocs anys van acabar desapareixent – o inclòs fomentant-se la seva prohibició pública- i també amb elles els actes sagramentals en alguns llocs. Mataró no en va quedar al marge i l’any 1969 tot es va esvair.
Les processons es recuperarien gràcies a la tossuderia i treball d’un grup d’antics confrares aplegats en una Comissió de Setmana Santa a partir de l’any 1986. Anys abans però portants del Sant Crist anaven a la veïna Sant Andreu de Llavaneres amb els Armats de Mataró.
Els Armats volien desfilar a Mataró però no trobaven la complicitat del clergat ni les institucions del moment, per això com a pretext van voler impulsar la Passió i es escenificar per primer cop al 1983 a l’Esplanada de les Caputxines.

Amb la dinàmica d’aquells inicis, no volent-se emmirallar en cap de les escenificacions predecessores d’altres llocs, amb la voluntat de disposar de voluntaris i actors tant de l’entitat com propers, van passar per diferents escenaris d’es d’aquella Esplanada de les Caputxines, el pati de l’escola Maristes Valldemia, Santa Maria, el pati de La Pressó fins arribar a l’Hort del Rector de la Basílica de Santa Maria.

La representació de la Passió de la mà dels Armats recull aquell gran llegat, n’és testimoni i suma a la ciutat en una altre de les ciutats de Passió de Catalunya.  
Davallament de la Creu a la Passió 2016. Font: Armats de Mataró.
Més informació:

dimarts, de gener 03, 2017

No tot es va cremar a la guerra!



Imatge d'una església  a Catalunya al juliol de 1936.

Temps convulsos.

Els temps convulsos, desgraciats, d’episodis negres del passat segle ho van destruir tot.... i durant la Guerra Civil espanyola tot es va destrossar intencionalment o es va perdre.

Quantes vegades s’han llegit o escoltat aquests arguments; però també aquell que deia que no tot es va cremar durant la guerra. I aquell no tot aportava episodis de salvaguarda del patrimoni nacional i religiós podent-se remarcar –entre molts- el fet de tapiar la joia del barroc català de la capella dels Dolors de Mataró, nombrosos episodis de marededéus amagades sota una escala o de mentiders piadosos que quan arribaven escamots de “malatesta” o cenetistes deien que per aquí ja havien passat alguns i s’havien escalfat amb les fustes del retaule renaixentista. O també anècdotes de feligresos que aprofitaven els moments per “quedar-se” amb un bocí d’història o d’altres que aprofitaven la venda de peces per superar els temps difícils.

Però entre la destrossa, la cremada i l’escampada, molt es va poder salvar i ha arribat als nostres dies. I de tant en tant – com hem vist per exemple en aquest bloc- van sorgint petites llums i glòries de documents i peces que recorden els temps pretèrits.  I també de tant en tant, una petita llum per a historiadors, amants de l’art, arxius històrics i apassionats col·leccionistes del passat

I apareix internet.

Alguns dels que escrivim en aquest espai sempre hem comentat que part del llegat històric i religiós de Catalunya encara és viu més enllà dels museus, dels arxius i dels temples. Una part és encara a cases de particulars i que amb el temps han anat perdent aquella força d’objecte de devoció del qui el va fer o va adquirir, ha perdut l’espai preeminent que tenia al rebedor de casa o a la fornícula del menjador...

Sempre hem dit que passada una generació part de la riquesa del llegat històric, patrimonial i artístic començaria a aflorar... aquelles estampetes gravades del Sant patró que amb tanta cura tenia i resava la iaia en aquell llibre missal del seu pare ara el tenen uns descendents que amb prou feines saben que fer-ne, o cerquen algú que li doni el valor que la iaia li donava.

Aquí apareix un element important com és la cessió que pocs han fet a entitats públiques per a que aquell objecte familiar pugui ser estudiat però sobretot estigui ben conservat, però la gran majoria aprofitant les diferents plataformes de venda on line els ha posat a la llum d’aquesta finestra global que és la xarxa d’internet.  

 
Diferents objectes en venda triats en alguns portals de venda d'art religiós antic i/o col·leccionisme.

Les ofertes d’aquestes plataformes posen de manifest l’argument que no tot es va cremar per un costat i per altra que grandesa artística i religiosa de Catalunya era d’una immensa esplendor.  Entre els més de 14 mil objectes religiosos de l’antigor que hem pogut apreciar a les principals plataformes hi ha gravats, llibres, molta escultura domèstica, figures de pessebres, relíquies i també algun pas processional. 
 
Que es remarqui el fet només a Catalunya és només pel nostre àmbit d'actuació; però el mateix es pot trobar a la resta del mediterrani o inclús a la mateixa Antigua Rússia.

I no tots aquests objectes són de brocanters, subhastes o marxants d’arts que tenen un cert recorregut amb el tema; la gran majoria són de privats i on també potser hi ha un gran aparador per a falsificadors i aprofitats ( com és el cas d’una obra que sí o sí el venedor insisteix que és de Ramón Amadeu).  Però també veritables joies que el venedor desconeix i que s’ofereixen per un preu irrisori i del cost bàsicament de transport.

L’Esplendor del passat.

Aquets portals de venda- dels quals no citarem cap per respecte- posen de relleu que l’art religiós del renaixement, de l’auster barroc popular, del realisme figurat, de l’impuls de la renaixença eren d’una riquesa espectacular i que els objectes religiosos demostren el gran llegat cultural i de presència cristiana de la societat del s. XVI-XIX a Catalunya.

Peces populars, de grandesa, que eren en el passat destí de pregàries, devoció i conversa avui dia són a la xarxa amb una intermediació pecuniària pel mig.

Però no fiquem tot en el mateix sac. De tant en tant, hi ha bones recuperacions, alguna descoberta i es pot arribar a dignificar allò que amb el temps ha passat a l’oblit, o fins i tot alguna entitat més modesta ha retornat a un lloc de culte a un Sant tot i que potser, canviant-li la denominació.



Objectes cristians rusos en plataformes de venda on line.


diumenge, de gener 01, 2017

Mónica Torralba dissenyarà el Cartell de Setmana Santa 2017

El cartell de Setmana Santa.
 
Aquest any 2017 el motiu del cartell que anunciarà la Setmana Santa de Mataró serà sobre la Coronació d'Espines.
 
Des dels inicis de la Comissió de Setmana Santa al 1986cada any es posava una imatge en el cartell. Eren temps on no hi havia, com ara, un cartell per a cada acte i esdeveniment. De fet aquell cartell que representava a totes les confraries, germandats i Armats de Mataró s'aprofitava per a explicar un moment de la Passió que simbolitzava una imatge, i que a més donava el nom titular a una confraria.
 
Passats 30 anys aquesta tradició encara continua, tot i que la Comissió de Setmana Santa va anunciar en el passat plenari que canviaria aquesta rotació quan es fes tota la volta a tots els misteris i imatges de la ciutat.
 
Amb el nou impuls de la Comissió els darrers anys es va optar per a fer presentació pública del cartell, donar-ne un toc de sortida i aprofitar per a difondre el cada cop programa més estens de la Comissió, i que l'any passat comprenia més de 40 actes litúrgics, processons, actes sagramentals i esdeveniments durant els dies Sants.
Cartell Dijous Sant 2016 de Mònica Torralba.
 
En aquesta edició, la Confraria de la Coronació d'Espines ha anunciat que ha encarregat el disseny i motiu del cartell per a la Setmana Santa a Mònica Torralba.
 
Des de la Confraria es vol donar renom i visualització a autors i artistes locals i intentar cercar simbolisme i missatges clars amb els cartells. Tanmateix, des de la Junta de la confraria es vol potencia que el cartell sigui genèric, que no representi només una imatge, sinó que englobi la totalitat de la Setmana Santa.
 
Durant la propera Quaresma es farà públic aquest cartell anunciador.
 
Mònica Torralba

És una dissenyadora, il·lustradora i dibuixant mataronina que resideix a la comarca del Maresme.  De pares de La Roda de Andalucia on hi ha una llarga tradició confrare i municipi agermanat amb confraries de Mataró, Torralba va iniciar els seus contactes amb les confraries de Mataró l'any 2016. En aquell any va il·lustrar i dibuixar el cartell de la Processó de Dijous Sant organitzat per la Hermandad Ntro. P. Jesús Nazareno y Ntra. Sra. de la Esperanza i la Confraria de la Verónica.
 
Actualment aquesta dissenyadora treballa en diferents productes comercials i es pot destacar la col·laboració amb la  Rita Culla en diferents contes populars catalans, que desitgem aviat vegin la llum.
Diferents dibuixos elaborats per M. Torralba.
Dibuixos de Rita Culla il·lustrats per a una futura publicació.
Dibuixos de Rita Culla il·lustrats per a una futura publicació.

Les confraries i germandats acullen als patges i cartes reials

Arriba dels missatges reials a Mataró el passat dissabte


Després de l'arribada dels missatges de Ses Majestats Reials al Port de Mataró, els proper dies estaran presents per a diferents indrets de la ciutat.

Com cada any les confraries i germandats acolliran als missatges i els faran present als barris de la ciutat.

Nens i nenes, i també grans, podran portar els seus desitjos als carters i patges reials  tant a la plaça Isla Cristina de Cerdanyola, al Centre Cívic dels Molins o a la parròquia de Sant Pau.

Us fem a mans dels cartells amb els dies i els horaris per a que després de celebrar el Nadal puguem recordar aquell moment on aquests personatges savis de l'Orient van anar a veure què havia passat a Betlem i li van portar presents a l'Infant Diví.


º

divendres, de desembre 23, 2016

Les confrares, germandats i Armats de Mataró us desitgen Bon Nadal

 
Com bella tradició és un goig desitjar Bones Festes, anunciar el naixement de l'Infant Diví, la Paraula feta Carn. I com bella tradició també és fer-ho mitjançant una nadala. 
 
Us fem a mans de les nadales de les confraries, germandats i Armats de Mataró. Cliqueu a sobre i s'ampliaran.
 
Molt Bones Festes de Nadal!









dilluns, de desembre 19, 2016

Manuscrit dels Pastorets més antic de Catalunya

Avui ha tingut lloc una roda de premsa al Museu de Mataró (Can Serra) on s'hi ha presentat el manuscrit d’Els Pastorets més antic de Catalunya.
La imagen puede contener: 2 personas, personas sentadas
Héctor López durant la seva intervenció. Al mig el sr. Nicolau Guanyabens i Sr. Jordi Malé a l'esquerra.
El Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró conserva el manuscrit més antic conegut que recull un text dels Pastorets. Aquest manuscrit, datat el 1766, va ser escrit pel mestre de minyons Manuel Verdaguer, qui sabem que, al menys entre l’any 1727 (data del seu casament) i fins 1766 va viure a Mataró, on exercia aquest ofici. L’obra està escrita en castellà, tret de les acotacions que ho estan en català.

No hay texto alternativo automático disponible.
El document on consta els pastorets.
Aprofitant que enguany es celebra el centenari de la primera representació dels Pastorets a la Sala Cabanyes, el doctor en filologia Jordi Malé, membre del Museu Arxiu, ha realitzat un estudi d’aquest manuscrit que es publicarà al número 117 de la revista “FULLS DEL MUSEU ARXIU DE SANTA MARIA”.