dilluns, de febrer 20, 2017

El Programa de Setmana Santa de Mataró comptarà amb una quarentena d'activitats


S’apropa la Quaresma i aquesta setmana les escoles es preparen per a les sortides de Dijous Grass, i associacions i pares ultimen els seus detalles per a les diferents festes de carnaval.  La Vella Xaruga ja està a punt de ser desvetllada i les seves 7 potes ens aniran recordant setmana a setmana que ja falta menys pel final de la Quaresma.

Les confraries , germandats i Armats fa setmanes es van preparant per als actes i esdeveniments de la Setmana Santa 2017. De fet algunes confraries no han parat durant tot l’any perquè han organitzat festivitats del calendari festiu, participar d’actes culturals i solidaris, i també estan dues d’elles immerses en la celebració dels 30 anys fundacionals.

El proper 12 de març es presentarà el cartell de Setmana Santa de Mataró,  que compta amb la Processó General declarada patrimoni cultural l’any 2013.

I juntament amb el cartell les confraries, germandats i Armats faran a mans un extens programa amb més de 40 actes de tot tipus. Aquest dia es donarà a conèixer de formalment i s’informarà de les millores i modificacions d’algun acte si escau ja que el proper divendres es reuneix el consell de confrares i confraresses majors i Hermanos Mayores.

Però es pot avançar que enguany es podrà viure, reviure, veure i participar d’una sèrie d’activitats tan plurals com ho és la mateixa setmana santa mataronina: Comptarà amb 8 començant amb la del Divendres de Dolors,  seguint pel Dissabte de Passió de la Coronació... passant per les dues que es fan Dijous Sant en dos indrets diferents de la ciutat, la que uneix a tota la comunitat cristiana en la Processó General o la darrera del Silenci. Però també comptarà amb 5 Via Crucis, el Prego de Setmana Santa, diferents trasllats de Sants Titulars des de les Cases Germandats fins a les parròquies, misses als Sagrats Titulars i difunts d eles confraries, besamans, concert, actes sagramentals com l’escenificació de la Passió o el Prendiment, la Matinal de Saetas... però també fins a 4 tríduums, formacions, jornades de germanor, un assaig solidari, besamans i els actes de presentacions de butlletins i cartells de les diferents germandats.

Un programa molt extens i concentrat del qual com sempre, se us convida a participar, gaudir i participar del missatge.

diumenge, de febrer 19, 2017

Concert solidari destinat a l'associació catalana de trastons metabòlics hereditaris


El proper dissabte 4 de març després del Via Crucis General del Consell General de Confraries i Germandats de l'Arxidiòcesis de Barcelona organitzat per la Confraria de Jesús Captiu i Ntra. Sra. dels Dolors es farà el concert solidari de marxes processionals organitzat per la mateixa confraria.
 
Aquest concert es realitzarà en el Teatre del Foment Mataroní (C/ Nou de Mataró) a les 20:00 i tindrà un preu d'entrada de 5 euros. Tota la recaptació d'enguany anirà destinada a l'Associació Catalana de Trastorns Metabòlics Hereditaris.
 
Aquesta associació treballa des de gairebé 3 dècades en diferents línies d'investigació i de millora de la qualitat de vida dels nens i nenes afectats per un trastorns, en particular per la fenilcetonuria (PKU), que és una errada en la degradació d'un animoàcid, la fenilanina.  Aquest trastorns en els nens i nenes comportarà alguns desequilibris en tots els compostos que té el cos ( per a explicar-ho en un llenguatge planer) i pot comportar alguns  graus de subdesenvolupament.  Una detecció precoç i un tractament en la dieta i l'educació del nadó i el seu entorn familiar és fonamental.
 
Com molts dels actes que organitzen les confraries tenen una destinació en la caritat, però també a d'altres fonts com aquesta.
Indistintament de la disponibilitat de l'assistència o no, des de la Confraria i des d'aquest bloc, s'anima a poder participar en la contribució amb una fila zero.
 
Telèfon de reserves 625.924.232 ó correu secregermandat@hotmail.com

Més informació:



dissabte, de febrer 18, 2017

LLeida acollirà el 9è congrés de confraries de Setmana Santa

Directors i directora dels anteriors congressos catalans de confraries.

La candidatura presentada per José Manuel Gómez , director del Secretariat de confraries, i compta amb l'aval de l'Ajuntament de Lleida i la Diòcesi és acceptada per aclamació

La Setmana Santa a Lleida a l'actualitat


Amb els primers anys de la democràcies van anar desapareixent les entitats i confraries que organitzaven els actes processionals. Abans però hi havia hagut alguns canvis i quedaven vius la Congregació dels Dolors, la Congregació de la Puríssima, Santa Llorenç i la Sagrada Família.

És a partir dels anys vuitanta algunes persones vinculades a la Congregació dels Dolors recuperen alguns Misteris, com el del Sant Sopar, i diferents associacions culturals de la ciutat van començar a engrandir la processó del Diumenge de Rams i del Divendres Sant

Aquestes associacions eren de tipus cultural i durant els Dies Sants acompanyaven els Misteris. Val a dir per exemple que hi havia associacions com la de Jaume I que s'organitza per a treure la Pietat durant la processó o l'associació de veïns de la Plaça de l'Ereta. Poc a poc es van anar sumant les cases regionals com la Casa d'Aragó, la Centro Galego.... entre d'altres. 
I també es van sumar-ne d'altres moviments i cases regionals com la Casa de Andalusia... i poc a poc es va anar construint el model actual de la Setmana Santa de Lleida.

A principis del dos-mil agafa un impuls important i es recuperen processons de l'antigor importants amb nous accents i des d'una construcció molt plural i diversa.

Lleida al 2005 va constituir un Secretariat de Confraries que va tenir un important impuls però amb alguns alt i baixos. A partir del 2014 disposa d'un nou rumb i agafa una regularitat, legalitat en el registre d'entitats religioses del Ministeri de Justícia i amb el vist i plau de la Conferència Episcopal.

L'ajut entre confraries antigues i les nous, els pilars de les entitats culturals i les cases regionals han conformat que la Setmana Santa de Lleida avui sigui una realitat, disposi d'un programa extens i divers i fins i tot un Via Crucis que uneix a tots els confrares, confraresses i amics de la Setmana Santa.

Un dels altres reptes que assumeix ara el Secretariat de Confraries de Lleida és començar a treballar pel novè congrés català.




La feina de la coordinadora catalana de Confraries i Germandats


Manuel Zamora i Josep Ignasi Boada van fer la darrera comunicació del congrés.  Van contextualitzar els congressos de confraries i germandats de Catalunya. Després es van centrar en la Coordinadora Catalana de Confraries.

Boada va posar de relleu que aquesta entitat no està per sobre de ningú ni de cap agrupació. La funció és ajudar al funcionament dels congressos, contactar amb les noves confraries i cercar suport. 

L'objectiu és seguir treballant i fer que els congressos siguin atractius per a disposar de bones ponències. 

El preg que fa és que l'any que ve que no hi ha congrés, hi hagués una trobada a cada Diòcesi. Què les confraries de la Diòcesi poguessin xerrar, compartir i conèixer. I com no, un dels tremes a treballar seria la formació.

Zamora mostra que fa temps que es treballa. Amb aquesta feina s'ha cercat documentació important del llegat, tradició i herència rebuda a Catalunya. Mostra la necessitat que tot aquesta cerca de documentació històrica i digital pugui estar desada en algun espai, que es preservi i sobretot que fos consultat a nivell gràfic, sonor i/o visual. 

Es demana suport i feina als responsables dels territoris. Els anima a continuar creixent i treballar i a coneixer-se. 

Joan Rigol presenta els reptes de les confraries al s.XXI



Joan Rigol, Doctor en Teologia l'any 2008 i Conseller de Treball a la primera legislatura de l'actual Generalitat de Catalunya i també ha estat Conseller de Cultura i president del Parlament Català.
A nivell social és membre actiu de nombrosos patronats a nivell cultural i social, així com d'institut universitaris. També ha estat president del patronat de la Sagrada Família i de la Muntanya de Montserrat.
En el seu currículum hi consten també algunes publicacions sobre pensament humanista, catalanisme polític i d'altres.

Comença la intervenció pels amics de Perpinyà, amics que venen des del cor del país.

El paper de les confraries de Setmana Santa al s.XXI.
Abans de parlar de confraries és important remarcar alguns esdeveniments viscuts personalment durant aquests temps. Menciona com va viure de jove el gran silenci i respecte de la Processó del Silenci de Valls. Exposa com el seu sogre posava l'accent l'orgull i l'honor de processionar a la seva ciutat durant els dies Sants.

Primera idea. El sentiment religiós. En l'interior de la gent hi ha un sentit religiós molt profund. Un sentiment que mostra als demés que a l'interior de les seves vides hi ha un respecte i una dimensió fonamental i trascendental. Això es veu en les processons amb aquest orgull i honor.

La transmissió de valors que en l'antigor eren un element central de la família i l'entorn han canviat i s'han transformat. Això fa per exemple, en el cas dels joves que no rebin la generalitat de la família i en aquesta la vivència i l'interior, i també la vivència interior i religiosa.

Molts confrares tenen a dins aquesta llavor però dins seu tenen altres elements externs que fa que els joves, la nova generació ho visqui diferent.

Les processons de Setmana Santa a Catalunya 2016

Ciutats on es va fer com a mínim una processó a l'any 2016. Elaboració propia a partir información referents territorials.
Amb motiu del vuitè congrés català de confraries i congregacions que es celebra aquests dies a Valls, s'ha preparat un recull per visualitzar quina és la descripció i realitat dels actes processionals que es fan a l'espai públic.

Una processó és una expressió pública de fe, que té una presència a l'espai públic, s'explica el relat de la Passió, té una funció catequètica tant pels que hi participen com a confrares/esses com les persones que assisteixen a viure-la. També hi ha qui diu que és moment per a fer penitencia, és una expressió popular de fe i un moment on Jesús es fa present en la visualització d'una icona, entre moltes interpretacions.  Tanmateix hi ha des de fa unes dècades una opció que exposa que també és un acte cultural amb molta rellevància i preeminència.

El fet és que la tradició confrare i d'actes processionals a Catalunya es remunten molts segles ençà. Amb diferents temps i moments històrics, no lliures de dificultats, context convulsos i també temps d'esplendor. Però en el moment actual es podria exposar que aquesta tradició tan catalana, tot i amb moltes diferències, manifestacions i tipus d'organitzacions, és viva i distribuïda per tot el territori des de les Terres de l'Ebre fins a la mateixa Catalunya  Nord.

Així doncs, gràcies a les agrupacions de Setmana Santa de Catalunya, referents territorials, webs municipals, treballs previs com el de Catalunya Religió, agrupacions de maniples i cossos de portants s'ha pogut fer una radiografia que dibuixa aquesta extensió i vivesa territorial tant present.

A partir d'aquest treball s'han compilat 205 actes processionals (sense contar Via Crucis, actes sagramentals o altres esdeveniments i moments vinculats al calendari dels Dies Sants), que es van celebrar a Catalunya.

La seva naturalesa és diferent segons municipis, ja que en alguns hi ha processons tan importants com les del Sant Enterrament que agrupa nombrosos Misteris, les processons del Divendres de Dolors o les de Dijous Sant on processionen també diferents Misteris i concentren nombroses confraries i germandats, o processons vinculades només a una sola confraria o imatge titular ( Agonia, Jesús Natzaré...).

Tanmateix la realitat manifesta una sèrie de territoris amb importància ,trajectòria i tradició on s'han mantingut al llarg del temps (Catalunya Nord, Girona i Camp de Tarragona), diferents municipis que també han estat presents (Tortosa, Camprodón, Besalú....), així com d'altres que van recuperar les processons que van acabar suprimint-se o deixar-se de fer en el passat (entorns de Barcelona) i han impulsat noves processons.

Una realitat present, plural i viva.

Distribució segons el nombre de processons que es van realitzar a l'espai públic a Catalunya i Rosselló 2016. No inclou Via Crucis, homenatges ni actes sagramentals.

Les confraries avui, llegat i context divers.


El 8è congrés de confraries i germandats de Cataluya ja és un fet iniciat. A continuació compartim amb tots vosaltres la conferència inaugural que ha fet aquest divendres 17 de febrer el senyor Enric Vendrell, Director General d'Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya.

Enric Vendrell va realitzar la primera ponència del congrés després de la seva inauguració per part de l'Alcalde de Valls, el president de l'Agrupació de confraries i germandats de Vall i l'Arquibisbe de Tarragona.

El Director General d'Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya coneix les confraries. Ja va ser a Tortosa fa dos anys i també ha conegut alguns actes processionals que s'han fet en els darrers anys, i també en la seva joventut va participar de nombrosos moviments cristians.

La tradició i herència de la Setmana Santa a Catalunya
Catalunya no seria com és si no hagués tingut una commeració de la Setmana Santa com la que té. Molts pobles i ciutats deuen part de la seva identitat a aquesta tradició. Podrem trobar molts carrers que parlen de la Setmana Santa i inclús pobles que van fer reformes per acollir una processó. Però el seu impacte ha anat més enllà. Ha ajudat a conformar aquesta comunitat que s'anomena Catalunya al inserir-se de la seva xarxa i riquesa associativa.

La pertinença i la solidaritat

La Setmana Santa i en particular les confraries són un bon exponent de com s'ha articulat la vida associativa. Antigament la fe era un element comú i les confraries van convertir-se en un element important per impulsar la identitat. Des d'aquest punt de vista les confraries formen part d'un dels fonaments de la vida associativa actual i per això mereix el nostre reconeixement.
Diferent col·lectius socials han tingut al llarg dels segles recursos per explicar la seva fe, transmetre un sentiment i identitat, i una manera de fer a una cadena de transmissió que ha arribat fins els nostres dies plena de vitalitat.
Fins i tot en tems difícils on els conflictes polítics i socials eren molt evidents, tothom s'unia per a treballar per la Setmana Santa i per fer també complir un element important de solidaritat.

Avui dia la Setmana Santa i aquest llegat són una part de l'herència i la realitat Catalunya.

divendres, de febrer 17, 2017

Mataró farà a mans a Valls un text de la Mare de Déu del LLedó, co-patrona de Valls de 1816


La Mare de Déu del Lledó. Imatge: El Vallenc.
Amb motiu del 8è congrés de confraries i germandats de Setmana Santa que se celebra aquets dies a Valls, la Comissió de Setmana Santa ha volgut fer un present de la ciutat de Mataró a la Junta de Confraries de Valls, i a més facilitar un document històric que s'ha pogut recuperar.
En particular és un document del 1816  encarregat per l’Ajuntament de Valls i signat pel predicador i missioner el caputxí Fregorio de Falcet i amb llicència de Miguel Puigrubí, on s’agraeix a la Verge del Lledó la protecció i haver posat remei a la dura etapa de sequera patida a Valls i la seva comarca.

La Verge del Lledó

Diu la tradició que corria l’any 1366 i Catalunya estava immersa en una guerra entre germans. El rei de Castella Don Pere estava enfrontat amb el seu germà el compte Enric Trastàmara. Al passar les tropes d’aquesta darrer per Valls va trobar en la soca d’un lledoner en el bosc d’en Castelló una imatge de la Mare de Déu amb un infant.  Aquesta va ser portada a l’església parroquial però la Mare de Déu va retornar al bosc miraculosament.  La Universitat de Valls la va posar sota la custòdia dels pares Templaris de Sant Joan de Jerusalem, o del Sant Sepulcre fins que els Caputxins es van instaurar a Valls entrat ja el s.XVI.

Aquests Caputxins la van venerar i custodiar fins al segle XIX.  Es va salvar dels desastres de la Guerra Civil de 1936 al ser sepultada al pati de l’escola de les Germanes Carmelites de la Caritat i va ser coronada canònicament el 26 de juny de 1966.

La Mare de Déu del Lledoner és co-patrona de Vall i protectora de la mateixa i de la comarca, i els vallencs sempre demanaven el seu auxili i protecció davant les amenaces de la guerra i de les dures sequeres que assolaven el Camp, i ha arribat com a mostra mariana gòtica important del nostre llegat.

El crèdit i la gratitud a la Verge del Lledó de Valls, “ La ciutat hermosa de Dios, dichosa tierra”.

Moradores de Valls..! Habitantes de los pueblos limítrofes, regocijaos. Depuestos los negros capuzes de vuetro luto, vestíos de gala como en el día de vuestra más alegre celebridad.”  

Així comença aquest text  de crèdit i gratitud al imperi poderós a la Verge del Lladó en favor de Valls i la seva Comarca.  Escrit amb un refinat estil de l’època com si fos una exaltació o pregó combina relats bíblics i meravella oda poètica dedicada a la co-patrona de Valls.  Posa de manifest l'estima de tots els vallencs per aquesta vocació de la Mare de Déu i fa una crida a donar-la a conèixer i participar de la gran festa que serà la processó en honor a ella. Sobretot remarca una gran estima per Valls i la seva Comarca, a la que etiqueta de ciutat hermosa de Déu, ditxosa terra i ser meravellora per tenir aquesta protección.

“ Si María como Madre universal es el remedio de todos males, y el origen de todo consuelo, como Madre particular baxo la invocación del Lladó es el socorro de nuestras necesidades, y la causa de nuestra alegría. Sí: ¡O Ciudad hermosa de Dios! ¡O divina María ¡O Vírgen y Madre del Lladó! Vos sois el termino de nuestras desventuras y el principio de nuestras dichas”.  A vos, á vos Vírgen del LLadó decíamos: dadnos agua, dadnos agua. A vos ha invocado Valls i su Comarca en su sequedad, y por vuestra mediacion ha sido remediada,

Al llarg del text es poden trobar frases i enunciats com todo es nada comparado con el crédito e imperio poderoso de la Vírgen del Lladó (...) dulce  bienhechora nuestra, Medianera nuestra, Patrona nuestra”. “¿Qué más podria  desear Valls y su Comarca de su adorada Patrona? ( fent menció de la Verge del Lladó en la procura de béns per a tots els vilatans i escoltadora de les seves súpliques, i per això es parla de la Verge del Lladó i del seuimperio poderoso”).

“Felices vosotros, dichosa mil veces, amada Valls y apreciada Comarca”.

El text també recull una part per a remarcar la preeminència de la Verge del Lladó i la seva advocació a les terres catalanes, i també fa menció de molts “forasteros” que venen expressament a Valls a demanar el seu aixopluc:

Reconoced que la vírgen del Lladó es la perla de Valls y su Comarca, así como N.S. de la Merce lo es de la floreciente Barcelona, la Santa Cinta de la valerora Tortosa, N.S. del Claustro de la laboriosa Solnora, la Vírgen de Tura de la industriosa Olot, y la Madre de Misericordia de la Mercantil y comerciante Reues. (...) Aunque tuvieras diez mil patronos y patrones, no tienes emperò muchas madres ¡, ecce mater tua, ella es tu madre. La Vírgen del Lladó es la Madre de Valls y su Comarca.  (..) esa vuetra Reyba, y á nuestra amabilíssima Madre del LLadó
Un preciós text que està ara al costat de la Mare de Déu i que a més subscriu que l'Arquebisbe de Tarragona va concedir 80 días d'indulgència  cada cop que es llegís aquest sermó. També apunta a que va ser un text que va correr molt per terres catalanes aquell any de 1816 ja que es podia adquirir per tres reales de vellón ( si la carta no venía franca) i dos reals vellón per als de Valls.
 
---------------------------------------------------------------
 


dimarts, de febrer 14, 2017

Aleix Merino mataroní de l'any


Des del bloc de la Comissió de Setmana Santa  felicitar a l'Aleix Merino per aquesta menció. Un reconeixement a un dels valors com són el del treball i solidaritat que aquest any han fet un somriure per l'Aleix.
 
Un reconeixement potent, simbòlic i merescut.
 

diumenge, de febrer 12, 2017

El reglament des portants del Sant Crist de l'Agonia 1928


Un dels nombrossos cossos de portants de Barcelona. Any 1920. Font.ANC.
Els cossos de portants del Sant Crist han estat presents a Catalunya des de fa segles. Hi va haver un impuls important amb les Congregacions de la Puríssima Sang a cavall entre finals de l'Edat Mitjana i el Renaixement, va tenir un altre moment important amb els Via Crucis a l'espai públic per part de congregacions caputxines arreu del Principat i també van tenir un moment de recuperació a finals del s.XIX en aquells moments de Renaixença, Romanticisme i catalanisme cristià moderat.
 
 
Portants Sant Crist Agonia.
Foto: Arxiu C.S.C.A.
De fet nombrosos pobles i ciutats tenien cossos de portants de confraries, d'algun gremi o fins i tot de moviments parroquials.
 

Era tot un honor i goig poder portar el Sant Crist durant algun acte de Quaresma o durant la nit de Dijous Sant, o al matí del Divendres Sant. Era un moment on Jesús era present als carrers, la icona feia present el patiment i mort en la imatge d'un Sant Crist i era un home qui l'elevava a la contemplació. L'home amb la seva fe, passió, força i equilibri sentía per uns moment el Calvari de Nostre Senyor i ajudava a que tothom contemplés allò que va passar i que tant d'amor ens va deixar.
 
 
Els Cossos de Portants eren bàsicament masculins, adscrits a alguna confraria o moviment gremial i tenia alguns impediments per a poder-ne ser membre. De fet hi havia regles i reglaments que impedien l'accés més enllà d'un nombre determinat, s'havia de ser d'aquell municipi o fill de determinat família, i com no en el cas dels gremis professional o artesà del mateix. Per descomptat ni contemplaven el tema de l'accés per raó d'edat o de sexe, ja que les dones ni apareixen perquè la época les relegava a un altre rol.

No és fins a principis del noranta del segle passat que va haver-hi algunes dones que demanaven el seu paper dins dels cossos de portants, no lliure de polèmica. Avui dia, hi ha llocs com per exemple a la Confraria del Sant Crist de l'Agonia on aquest debat està superat i fins i tot les dones formen part de la seva Junta de Govern.
 

El reglament del cos de protants del Sant Crist de l'Agonia.


Text original de 19230 del reglament. Font: Ángel Rubio.
Corria l'any 1928 i a la parròquia de Sant Joan i de Sant Josep de Mataró hi havia tot un debat sobre com regular el cos de portants. A la ciutat n'hi havia d'altres com els de la Puríssima Sang vinculats a l'altra parròquia, la de Santa Maria, o els de l'Agonia també de la mateixa parròquia.
 
El 28 de març d'aquell any el rector de la parroquia, mn. Pere Cañas i juntament als administradors del cos de portants del Sant Crist de l'Agonia van acordar regir el cos de portants "d'aquesta Santa Imatge" i va acabar essent aprovat pel Bisbe de Barcelona amb el vist i plau de l’ Arxipreste, el president de la Confraria i el Mestre de Portants el 7 de març de 1930.
 
Aquest Reglament serviria de base per a un altre que es faria l’any 1965, i que posaria pau a les resistències entre seguir el reglament i deixar incorporar nova gent davant la falta de portants, un debat en el que ens referirem en un altra notícia.
 
Aquest reglament de 1928 en el seu primer articulat remarcava que “No pot pertànyer al Cos de Portants, qui en la seva vida, tant privada com pública, no es comporti com a verdader cristià”.
 
El topall màxim de portants es limitava a 16, però deixava obert el número de suplents. Ara bé subscrivia que necessàriament per a formar-ne part calia sol·licitar-ho al Mestre de portants i s’havia de ser treballador del ram de la fusta ( fusters, ebenistes, constructors de carruatges...) necessàriament. Obria la porta que davant una necessitat de manca de gent s’obria, però preferentment calien ser d’aquest ram.
 
Tanmateix posava l’accent a que qualsevol portant passava a ser membre de la Confraria del Sant Crist de l’Agonia i tenia l’obligació a assistir als cultes, acompanyar la imatge en les seves sortides i participar als assajos.
 
Portants Sant Crist Agonia.
Foto Arxiu de la Confraria. Cabrera de Mar, anys 90
La quota obligatòria era de 15 pessetes a l’any i obligava a la confraria a celebrar una Missa en sufragi de l’ànima en el moment que un confrare morís.
 
Aquest cos de portants acabaría desapareixen a partir de 1969 quan els actes processionals van deixar de celebrar-se a Mataró, tot i que els cossos de portants de Sant Josep i Santa Maria no desapareixerien la seva totalitat.
 
L'any 1987 els cossos de portants impulsarien un nou Via Crucis a la ciutat, ja que existía el tricentaenari de Santa Maria al cementiri dels Caputxins, del barri de Cirera a la Llàntia el Dijous Sant, però després passaria al Diumenge de Rams.  Al 1990 es posaría en marxa la Confraria del Sant Crist de l'Agonia impulsada per en Salvador Domínguez entre d'altres... i que ha arribat fins els nostres dies.

divendres, de febrer 10, 2017

Xerrada Quaresmal i Via Crucis



El proper dissabte 4 de març es farà a Mataró el Via Crucis del Consell General de Germandats. En aquesta ocasió la confraria encarregada será la Confraria de Jesús Captiu i Ntra. Sra dels Dolors.
 
Més informació: Web Confraria.
 
 

dimarts, de febrer 07, 2017

Entrevista d'Avui Damian Ponce

En l'apartat de l'Entrevista d'Avui, reproduïm la realitzada a Damián Ponce per l'agència de notícies  Histórias de la Luz amb motiu de l'atorgament de la menció de Maestro Artesano.

En Damián es conegut i amic de la Setmana Santa mataronina, amb la que té forts vincles, i n'ha estat testimoni i també part activa en alguna ocasió.

Aquest veí de Castro del Río nascut al 1951 és mestre ceramista i treballa en el seu taller diferents formes i nous conceptes de l'activitat artesanal. 

La Junta de Andalucia li va atorgar aquesta menció de Carta de Maestro Artesano atesa la seva trajectòria en tant que artesà, centrat en la porcellana i l'estil propi en cada petita obra.

Una de les característiques de la seva obra són les conegudes "menines" que s'han estès arreu.


diumenge, de febrer 05, 2017

La Mare de Déu de Mataró.

En aquesta ocasió parlem de la Mare de Déu de Mataró, una escultura que ha arribat fins als nostre dies i que, poc es coneix en el món confrare de la ciutat. Però va ser una imatge que va deuria presidir el retaule major de l’antic temple de Santa Maria fins que va ser reemplaçada per nous estils i reformes cap a la Basílica actual.  I un símbol important de la devoció mariana a la ciutat, com també ho era en aquell moment la Mare de Déu de l’Esperança, que tenia una ermita a tocar l’actual cementiri, o d’altres a la comarca amb la Cisa, Misericòrdia, del Corredor,  l’Alegria....

Sant Martí de Mata i Santa Maria
Mare de Déu de Mata.
Escrivia en Marià Ribas a les seves notes històriques de Mata sobre uns pergamins de cens del 1345 en que s’anomenava el temple de Sant Martí ( Sancti Martini de Matha)  i el de Santa Maria de Mata (Sancta Marie de Mata).

Segons subscrivia al temple de Sant Martí es venerava la Mare de Déu amb el títol de Mare de Déu de Mata.  Anys després al s.XV es construí el nou temple, el de Sant Miquel de Mata, i es col·locà en un lloc preferent la imatge de la Mare de Déu de Mata. Al s.XVIII s’ubicaria en un nínxol superior de l’altar ubicant en el més important les imatges de Sant Martí i Sant Miquel.

Al 1906 mossèn Girbau va introduir la pràctica d’anomenar a la Mare de Déu de Mata en tant que Mare de Déu d’Alarona, en commemoració al nom antic de la ciutat de Mataró.
Segons Marià Ribas, dues icones de la Mare de Déu venerades i central en la devoció mariana la ciutat, la Mare de Déu de Mata i la Mare de Déu que al s.XV existia al temple medieval de Santa Maria (actual Basílica). Però segons l’autor seria més encertat anomenar a la de Santa Maria, Mare de Déu de Mataró. I hauria de ser així perquè així és com se l’havia conegut i venerat en l’antigor i és el nom que diferents autors empren i que conserva en el moment d’escriure les seves notes.

Al s.XIV Mataró amb la incorporació a la Corona i els nous drets com a municipi estava en un moment d’esplendor i s’estava plantejant composar el temple. En aquell moment, segons indiquen diferents autors aquesta Mare de Déu ja presidiria el retaule major del temple de Santa Maria de Mataró en aquell moment. Malgrat aquesta ubicació, l'historiador confrare Xavier Alarcón menciona que la Mare de Déu d'alabastre és més antiga que el retaule major, com la mateixa Terés subscriu, i per tant a partir a partir de l'anàlisi dels textos de les visites pastorals del s.XVI aquesta imatge podría estar al retaule de Sant Esteve, que estava a l'esquerra de l'Altar Major.

La Mare de Déu de Mataró

La Mare de Déu de Mataró

Aquesta Mare de Déu de Mataró va ser sostreta per a enriquir el Museu Diocesà de Barcelona, però avui dia és al Museu  Arxiu de Santa Maria de Mataró.

Aquest imatge, segons menciona el bloc d’en Quim Graupera,  na Maria Terés la va atribuir a l’escutor Jordi de Déu, qui la va tallar entre el 1390i el 1418.  Aquest escultor d’origen grec era un esclau comprat per Jaume Cascalls i entre la seva obra gòtica destaquen les tombes del Monestir de Poblet, diferents tombes reials, els capitells de Santa Maria de Ripoll o la façana de l’Ajuntament de Barcelona entre diferents retaules d’alabastre.  Aquest escultor després adquiriria el nom de Jordi Joan, suposadament quan aconseguiria la llibertat.

Jordi de Déu va esculpir en alabastre una imatge de Maria amb l’Infant al braços que després va ser policromada. 

Amb trets característics del gòtic català la Mare de Déu porta un vestit cenyit amb cíngol on s’aprecia la decoració. La cara de la Mare somriu en una carona arrodonida i un ulls molt semblants a les escultures religioses franceses de l’època.  Al cap porta una corona i s’aprecia el cabell tallat. Presenta també una lleugera corba que acompanya el portat a Jesús en braços, que presenta els mateixos trets i un somriure i amb un treball de rinxols molt assolit per l’època.  Probablement portaria un ocellet a la mà, tret molt habitual en les marededéu amb nen del moment, i inclús el de Mataró podria ser un au de rapinya atès la seva dimensió.

Més informació:

Nova confrare Major i Junta Cofradía Sant Sepulcre

La nova Junta de Govern amb la Confrare Major i el seu consiliari.
Aquest dissabte 4 de febrer s'ha procedit a la pressa de possessió de la Confrare Major i nova Junta de la Confraria del Sant Sepulcre de Mataró.

La Confraria estava funcionant en tant que gestora i després d'un procés electoral al mes d'octubre, aquest cap de setmana s'ha procedit a l'acte formal de composició i assumpció de responsabilitat abans de la Quaresma.
Moment de l'entrega de la vara de responsabilitat.
Amb aquest acte la nova Confrare Major i Junta han estat presentats als germans i germanes de la confraria i legitimats per a començar a treballar pel programa d'actes de la Setmana Santa 2017 i de totes les activitats en les que la confraria participa.
La parròquia de la Mare de Déu de l'Esperança de Mataró ha acollit aquest acte en la part final de la celebració de l'Eucaristia, en una missa presidida pel rector de la parròquia mn. Javier Prieto on era present part de la comunitat parroquial.
Benedicció de les medalles.
També ha assistit a l'acte mn. Àlex Marzo, consiliari de la Comissió de Setmana Santa, que ha conduït, juntament amb el rector, la part concreta de l'acte.
La lectura de l'Evangeli durant la Missa de Sant Mateu 5,12-16 del dia ha girat sobre el missatge de la llum i la sal, on els cristians són la llum i amb les seves obres i implicació han d'evitar que es converteixi en sosa, perquè sinó no servirà per a res. El mossèn ha aprofitar per a fer una emulació amb les bones accions i treballar per a ser bon cristià i confrare cada dia.
L'Alcalde de Mataró i representants de les confraries i germandats de Mataró, entre ells gairebé tots els confrares i Hermanas Mayores han volgut acompanyat aquest nou caminar des confrares i confraresses del Sant Sepulcre.
Montserrat Riera Plo és a partir d'ara la nova cara visible i qui portarà la vara de responsabilitat de la Confraria juntament amb els membres de la Junta. En la part final  Chesca Borrego, en nom de la Confraria ha fet un breu parlament d'agraïment a tots i totes per la presència, en especial a mn. Prieto per l'acollida i ha animat a tots els germans i germanes a treballar de forma conjunta per a fer arribar el missatge de la Resurrecció, treballar pel barri i a fer germanor i implicar-se  amb la parròquia.
Durant l'Eucaristia la bandera de la Comissió de Setmana Santa ha estat present, símbol d'unitat de les confraries, germandats i Armats de la ciutat.
Jurament de la Junta.


Vista de la parròquia durant la celebració

la Junta de Govern amb l'Alcalde David Bote.

Veieu aquí el reportatge fotogràfic complert.

dissabte, de febrer 04, 2017

El Bisbe de Barcelona prohibeix La Passió a Mataró.

Moment de la Passió, últims dies de Jesús a Mataró, 2016

No, no es faci creus el lector. Aquesta notícia no va sobre el moment actual. Va en relació a un text provinent de l'arxiu del Rector on es fa menció d'aquesta prohibició i que a continuació us contextualitzem i relatem.
-----------------------
Una altre forma de recordar la vida i mort de Jesucrist fou mitjançant representacions teatrals centrades en els últims dies de la seva vida. Amb el temps a aquestes representacions s’anaren afegint amb altres textos, també de caire sagrat, tals com els Evangelis, els Fets dels Apòstols o les hagiografies, tals com la Legenda aurea de Iacopo da Varazze.
 
A partir d’aquesta època les obres rebran diversos noms, sent els més comuns representació (s.XIV) i misteri (s.XV). Són obres que es caracteritzaran per ser escrites en llengua vulgar i per haver estat influenciades pel món profà.
 
Durant el segle XVII s’anà imposant una nova concepció del drama de la Passió, encaminada a fixar-la i reunir-la en un únic misteri els
1)      Arribada a Jerusalem de Jesús amb els seus deixebles fins a la sentència de Ponç Pilat.
2)      Planys de la Verge, Joan i de les tres Maries, el camí vers el Calvari, la Verònica, crucifixió de Jesús i segon plany de la Verge, Joan i les tres Maries.
3)    Davallament
Al segle XVIII trobem un altre tipus de Passió, representada a Vic l’any 1773. Aquesta és la que ha estat atribuïda a fra Anton de Sant Jeroni, atribució que recentment s’ha posat en dubte ja que s’ha considerat que l’autor que hi figura, es a dir, fra Anton de Sant Jeroni, figuraria com a tal per evitar la censura. Aquesta versió de la Passió seria la que s’acabaria imposant a la resta durant el segle XIX, desplaçant així la resta de Passions manuscrites.0
Malgrat que les representacions teatrals de la Passió de Jesús també servissin per alliçonar a la població, no estaven exemptes de polèmiques. Així, en un document conservat al Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, i de l’any 1758, trobem una prohibició del bisbe de Barcelona per a realitzar aquest tipus de representacions a casa nostre. A continuació el reproduïm:
Nos Don Assensi Sales, per la gràcia de Déu y de la Santa Sede Apostòlica Bisbe de Barcelona, del consell de Sa Magestat:
Com per las constitucions Provincials Tarraconenses y Synodals del nostre Bisbat sia prohibit lo representar la Sagrada Passió y mort de Christo nostre Redemptor, per las causa y motius que expressen ditas constitucions, y haya arribat a nostre notícia que en la ciutat de Mataró de nostre Bisbat, algunas personas fan preparatius per representar la dita Passió, lo qual indica que estan ab ànimo de executar-ho.
 
Perçò, ab thebor de las presents, ordenam y manam sots pena de sinquanta lliuras a obras pias aplicadoras, a las ditas personas y a cada una de ellas, que no representen y se abstingan de representar dita Passió, no sols en dita ciutat, sino també en qualsevol altre part del present Bisbat.
Manam així mateix al Reverend Rector de la Parroquial Iglesia de dita ciutat que publique o fassa publicar lo present nostre mandato lo Diumenge prop vinent, quant la mayor part del poble en dita Iglesia estarà convocada y congregada.
Dat en nostre Palau Episcopal, lo dia tres del mes de febrer del any mil set cens sinquanta vuit.





Bibliografía: MUSEU ARXIU DE SANTA MARIA, ARXIU DEL RECTOR, plec nº22, Lletra A. Foli 14v-14r

 -----------------------------------
 
Avui dia les passions i actes sagramentals formen part de la rica Setmana Santa catalana.  Fins els nostres dies han arribat les de Cervera, Esparraguera, Granollers i Canovelles, Olesa de Montserrat, Reus, Sant Hila de Sacalm, Ulldecona, Verges. Vilalba dels Arcs, LLinars del Vallès i Mataró. Malgrat aquestes d'aquests pobles i municipis són les que tenen més trajectòria i preeminencia, també s'estan tornat a escenficar de forma més casolana a parròquies i entitats.

Més información sobre la Passió:


dimecres, de febrer 01, 2017

La Passió. Últims dies de Jesús


Continua la preparació de la Setmana Santa Mataró 2017. Aquesta setmana es fa públic el cartell que anuncia La Passió, últims dies de Jesús.
 
Aquesta escenificació de passionarium, que es remunta a 1935 i alternats amb la Sala Cabanyes i els Armats de Mataró, encara és viva en l'agenda del programa de la Setmana Santa mataronina.
 
Igual que en anteriors edicions, enguany s'escenificarà aquest acte sagramental a l'Hort del Rector de la Basílica de Santa Maria i comptarà amb actors i actrius voluntaris tant dels Armats de Mataró com de la resta de la ciutat.
 
El cartell d'aquesta edició compren un ull que reten el moment que la llum va marxant després de la mort de Jesús en el Calvari i on sobresurten les tres creus. Un imatge que queda retinguda a la retina d'una vivència de la Passió de Nostre Pare Jesús.

Més informació:

dimarts, de gener 31, 2017

Els Armats al centenari dels Pastorets de Mataró

Moment de la lectura de l'Edicte a la casa de Naïm. Els Pastorets 2016-17.

El centurió llegint l'Edicte.
Aquest passat cap de setmana es va fer la darrera representació dels Pastorets de Mataró. Una edició marcada per un centenari important. Els 100 dels Pastorets de Mataró, i que també ha comptat amb la col·laboració dels Armats de Mataró.

Amb paraules del capitàmanaia al seu bloc: “El teló ja ha baixat definitivament per a tancar la temporada del Centenari dels Pastorets de Mataró (#100PastoretsMataró). Semblava gairebé que no arribaria mai, però ara ja forma part de la història de l’entitat i de la ciutat”.

De fet aquest centenari dels Pastorets de Ramón Pàmies també coincideix amb el centenari de Folch i Torres, tot una efemèride.

 I els Armats de Mataró han participat col·laborant amb els més de 300 voluntaris i voluntàries que durant 11 sessions han fet que els Pastorets brillessin i recordessin l’Estel de Nadal des d’una magnífica obra hereva de la renaixença catalana.

Els Armats han participat, com fa anys, en el tercer acte en el moment de la lectura de l’Edicte de l’Emperador August. Aquest moment recollir per l’Evangeli de Sant Lluc i que obligà a Josep a desplaçar-se a la ciutat de David amb Maria en cinta, no era original de l’obra de Pàmies. Aquest moment el va introduir Joan Pere l’any 1980 quan en va ser el director d’aquella temporada.  

 De fet la col·laboració entre els Armats i la Sala Cabanyes ve de llarg. Ambdues entitats, centenàries han alternat al llarg del segle passat des del 1935 fins el moment actual La Passió, fins que finalment la van assumir els Armats de Mataró i que es pot viure actualment abans de la Setmana Santa al pati de l’hort del Rector de Santa Maria.

Moment dels Pastorets.
I també ho ha estat en els Pastorets. De fet en les darreres edicions han col·laborat en l’acte de la lectura de l’Edicte de César August amb el centurió i 4 soldats i també fent guàrdia a la taula del poble quan van a apuntar-se, o vigilant el mercat.

Els Pastorets de la Sala Cabanyes i les desfilades del Armats de Mataró son Patrimoni Cultural de la ciutat, així com també ho és la Processó General de Mataró.


dilluns, de gener 30, 2017

Celebració de Sant Joan Bosco.

 D. Cristóbal López, Mn. Narcís  i Mn. Jordi Espí
Ofrenes durant l'Eucaristia
Aquest cap de semana es va celebrar a l'eslgésia de Sant Joan Bosco de la Llàntia la festivitat del seu patró amb una Eucaristía, malgrat que és el dia 31 de gener quan cau enguany.

La Missa va ser concelebrada per Mn. Jordi Espí i Mn. Narcís i va comptar amb la presencia de l'Inspector Provincial dels Salesians D. Cristóbal López.
La Missa va rebre l'acompanyament del Cor Maria Auxiliadora.

A la part final es va aprofitar per a fer menció dels 50 anys de l'Associació de veïns i veïnes de La Llàntia i va comptar també amb les actuacions de GospelSons Mataró.

GospelSons Mataró.