La Mataró dels anys 30.
Comencem aquesta sèrie de
relats amb el resum d'una descripció de Mataró de 1919 a 1936 elaborada pel
Museu Arxiu Santa Maria de Mataró i recollida en diferents Fulls.
 |
| Fàbrica de Can Marfà. Font: MASMM |
La ciutat estava creixent fora de
rondes i el barri de Cerdanyola començava a conformar-se amb petites casetes
atès el tramvia de Mataró a Argentona.
La crisi de 1929 es va notar a la
ciutat i la demanda del tèxtil va caure augmentant molt l'atur a partir de 1931
i al 1933 van començar a reduir-se jornades.
Les escoles de la ciutat.
Les escoles principals de la
ciutat eren col·legis religiosos com eren el de Santa Anna, Maristes de Sant
Josep, Maristes Valldemià i Saleians per a nois, i els del cor de Maria, les
Concepcionistes del Torrent i del carrer de Sant Jospe, Mare de Déu de Lourdres
popularment conegut com les franceses i el Sagrat Cor conegut com La Coma, o la
Divina Provicència per a noies. La Llei de Congregacions va prohibir
les escoles religioses i van pasar a ser gestionats per mútues de papers
d'alumnes o per altres tipus de societats. També hi havia l'escola del Círcol
Catòlic o la del Patronat Escolar Obrer que era nocturna.
 |
| Col·legi Salesians 1930. Fons Privat. |
Presència religiosa.
 |
| Pintura de l'Assumpció de la Mare de Déu, a l'Altar Major del Convent de les Caputxines. Cremat al 1936 . Fons MASMM Marià Ribas |
A nivell religiós Mataró estava
dividit en la parròquia de Santa Maria i en la de Sant Josep. Ambdues oferien
serveis litúrgics i tenien confraries, associacions de pietat popular.
Cada parròquia tenia un rector i
dos vicaris, i alguns sacerdots col·laboradors. En el cas de Santa
Maria eren 20 sacerdots que eren residents. Com es recull als Fulls
del Museu Arxiu de Santa Maria, la presencia pública catòlica a Mataró es
manifestava públicament: hi havia processons de Setmana Santa que es remuntaven
al s.XVII on participava l'Ajuntament i altres actes litúrgics, essent la
més important la de Corpus. Durant la República es van prohibir els actes
processionals fins el 1934, on es van produir enfrontaments en la de dels Tres
Tombs.
Mataró tenia una gran presencia de comunitats religioses: Hi havia Escolpais al Col·legi de Santa Anna des del 1737, Maristes al carrer de Sant Josep des del 1903, Maristes a Valldemia des del 1887 i Salesians des del 1905, totes elles comunitats masculines i concentrades en la formació i religió.
Mataró tenia una gran presencia de comunitats religioses: Hi havia Escolpais al Col·legi de Santa Anna des del 1737, Maristes al carrer de Sant Josep des del 1903, Maristes a Valldemia des del 1887 i Salesians des del 1905, totes elles comunitats masculines i concentrades en la formació i religió.
També hi havia un nombre molt
elevat de comunitats religioses femenines havent quatre de clausura com eren
les Carmelites Descalçes o de Tereses des del 1648, les Caputxines des del
1747, les Clarisses de la Providència des del 1859 i les Benetes des del s.XIX.
També hi havia ordres dedicades a l'Ensenyament com eren les Concepcionistes de
Sant Josep i del Torrent, les del Cor de Maria, les del Sagrat Cor, o les de la
Mare de Déu de Lourdes. També hi havia ordres que es dedicaven a l'obra
social com a objectiu principal que eren les religioses de Sant Vicenç de Paül
a Mataró des del 1898, les religioses a l'Hospital i a la Fundació Albà de les
Germanetes dels Pobres des del 1874 i les Serventes de Maria a la Llar
Cabanelles des del 1986.
Associacions culturals i
organtizacions polítiques.
També hi havia una gran activitat
cultural i lúdica centrada en el Foment Mataroní, que era el centre parroquial
de Santa Maria, el Círcol Catòlic d'Obrers definida com entitat d'acció social
amb diferents patronats, l'Ateneu que en la seva darrera èpica concentrava
persones d'ideologia anarco-sindicalista, el Círculo Tradicionalista, la
Societat Iris formada per diferents penyes - actual Casal l'Aliança-, el
Casal Catalanista, la Societat Artística Literària, la Unió de Cooperatives
fundada l'any 1935, la Casa del Poble tocant al mur del convent de les Tereses,
el Centre de Dependents ( de la indústria i el comerç), l'Sport Mataroní i el
Centre Mataroní.
La publica de premsa més
important de Mataró era el diari de Mataró, tot i que hi havia altres
publicacions local i comarcals. Aquest diari passà a anomenar-se durant la
Guerra LLibertat.
A nivell polític Mataró era una
amalgama de partits que s'havien anat conformant amb la República. Hi
havia la LLiga Regionalista que va perdre les eleccions de 1932 amb una
candidatura administrativa i es mantení com Unió Catalana de Mataró,
l'Agrupació Socialista de Mataró, la Unió Socialista de Mataró, el Partit
Radical dels lerrouxistes que malgrat el seu anticalanisme i anticlericalisme
es va anar moderant, Acció Catalana Republicana que era una escissió de la
LLiga, Esquerra Republicana, i altres petits partits com el Partit Comunista,
el Bloc Obrer i Camperol (després POUM), Unió Democràtica de Catalunya,
tradicionalistes carlins i la CEDA.
També hi havia de de tradició
catalanista que havien guanyat pes, partits de tradició socialista,
lerrouxista, la CEDA i altres partits més minoritaris, que es van anar
alternant des del 1931 al 1936. També hi ha expulsió de regidors pels fets
d'octubre del 1934 quan passen a clausurar-se els partits i sindicats
d'esquerres i governen 8 regidors de dretes, fins que el 1936 guanya l'alcaldia
ERC. També hi havia alguns sindicats sent el més nombrós la CNT, i una sèrie de
societats pertanyents a la UGT. També hi havia algun petit sindicat de tradició
catòlica i associacions patronals com la Mútua Patronal de Mataró de les
empreses del tèxtil que va anar evolucionat cap a l'Associació Patronal de
Gèneres de Punt, així com la Cambra de Producció.
La confiscació de tots els béns
religiosos a Mataró.
Després del fallit cop d’estat i
la retirada dels militars a Mataró l’Ajuntament del Front Popular comença a
organitzar-se.
El 31 de juliol del l’Ajuntament
prenia dos acords importants: per un costat cessava a tots els consellers que
no estiguessin afiliats als partits que formessin part del Front Popular, per
altra banda decretava la confiscació de tots els edificis religiosos de la
ciutat i que serien destinats a altres usos.
Aquell acord contemplava la
confiscació dels convents de la Providència, de les Tereses, de les
Caputxines, de les Benetes i de les Sierves de Maria. També de les escoles de
Santa Anna, dels Salessians, de Valldemia, de la Coma i dels Maristes St.
Josep, tanmateix així com les mútues escolars de Carme Gibert (Concepcionistes),
Prat de la Riba (Cor de Maria) i de Ramon Llull (Franceses).
 |
|
Font: "El martiri dels temples".
|
Dies abans però hi van haver-hi
molts moviments. El 23 de juliol amb la publicació per primer cop del diari Llibertat
s’exposava clarament que era la publicació de l’òrgan del Comitè Local
Antifeixista. En aquest es feia menció que tots els edificis religiosos
confiscats passaven a ser vigilats per la força pública.
Feien tard, ja que alguns
edificis van ser incendiats, saquejats i purgats del 18 al 23, motiu pel qual
el Comitè demanava als ciutadans s’abstinguessin de demanar permisos per poder
veure els edificis religiosos perquè estaven en mol mal estat i en risc
d’enfonsament. Només es va deixar a algunes persones com Marià Ribes o d’altres
per tal que poguessin informar, fotografiar i poc més abans de ser enderrocats.
 |
| Interior de l'església del Convent de les Caputxines Cremat al 1936 |
A l’endemà es constituïa el PSUC
a Mataró, es confiscava el Col·legi Santa Anna per a la CNT i el cor de Maria
era ocupat per les forces marxistes. La capella de Sant Sebastià del carrer
Barcelona era destruïda, així com el pis que hi havia a sobre, després d’apilar
tots els mobles i fer-ne una foguera al bell mig del carrer.
També va ser fruit d’una foguera
a la platja tot el contingut de Sant Simó passant a ser la seu de la societat
de pescadors de canya aquell mateix dia.
Comença a córrer per Mataró la
informació que grups d’incontrolats havien començat a assassinar religiosos, ja
que s’havia acabat amb tres sacerdots de Calders que passaven pel Terme del
Cros.
Gràcies al diari de camp d'alguns
membres de la FAI com Josep Serra, i de persones de l’arxidiòcesi de Barcelona
es van comptar en aquesta zona 40 esglésies que van ser completament
destruïdes i un total de cinc-cents edificis religiosos van patir danys, van
ser profanats o van ser saquejats en aquell estiu del 1936. A més de
l'assassinat els primers dies de 300
sacerdots.
Comitè Local del Patrimoni per
salvaguardar i la crida "a destruir" per no baixar el to de la
revolució.
.
|
També dies abans de l’acord de
l’Ajuntament, concretament el 25 de juliol es va constituir el Comitè Local del
Patrimoni per tal de poder salvar el patrimoni cultural de la ciutat de la seva
destrucció per part d’incontrolats. Va néixer com un òrgan independent però el
Comitè Local el va també condicionar.
En van formar part d’aquest
Comitè Albert Puig, Rafael Estrany, Lluís Montaner, Francesc Bas, Julià Gua,
Joaquim Cases i Lluís Pedemente, amb el suport de personalitats com Mairà Ribas
o Lluís Ferrer i Clariana. Com bé exposa Joan Roldós, aquest comitè va
ser popularment conegut com La Creu Roja de l’Art. L’Arxiu de Santa
Maria, va ser poder traslladat sota vigilància a l’Ajuntament.
 |
|
Fons Pinart (campaner)
|
El Comitè Local Antifeixista
començava els registres a domicilis de tots els sospitosos de donar suport o
ser proper a les tesis de l’aixecament militar i es practicaven algunes
detencions els dies posteriors. També es clausuraven i eren registrades les seus
de tots els partís de drets i dels seus dirigents locals.
Aquell mateix dia es van
registrar les seus de tots els partits de dretes i els domicilis de tots els
sospitosos de donar suport al aixecament militar.
El 27 de juliol dia de la Festa
Major de Mataró no hi va haver cap celebració a la ciutat i a l’endemà la Creu
de Terme era destruïda.
Aquell 28 de juliol en relació al
gran ressò que va haver a la ciutat de la destrucció dels monuments emblemàtics
de la ciutat es va subscriure que calia que tots els ciutadans havien de
col·laborar i que s’impliquessin a que no es reproduïssin fets que poguessin
rebaixar el to de la revolució.
El dia 8 d’agost l’Alcalde
explicava que en aquell moment la plantilla d’obrers que treballaven per
l’Ajuntament era de prop de 300 persones pel volum d’obres que s’estaven fent.
Va etzibar que creixeria probablement fins els 500 ja que calia fer moltes
obres d’enderroc i urbanització atès la passada crema de convents a la ciutat.
Una dotzena d’aquests
treballadors públics començarien a partir del 10 d’agost un procés sistemàtic
de destrucció de tot el contingut de la Basílica de Santa Maria, que ja havia
patit atacs a l'octubre de 1934. La intervenció de destrucció s’allargaria fins
a primers d’octubre no lliure d’inferències del Comitè del Patrimoni que van
voler salvar algunes peces com els retaules del Roser, de St. Nicolau, el de
Santa Anna i algunes teles.
El retaule central que se
salvaria a l’estiu negre del 36 patiria la seva destrucció total per
indicacions de l’alcalde Ramon Molist fent cas omís del Comitè de Patrimoni,
així com la destrucció dels arxius de l’Obra de l’Església de la Comunitat dels
Preveres i de documentació històrica de les Confraries de la ciutat, que serien
venuts per fer pasta de paper.
Algunes peces d’orfebreria i
alguns ornaments es van poder salvar al conservar-se a l’arxiu de l’Ajuntament
o en magatzems vigilats pel Comitè del Patrimoni amb la intenció a fer un futur
Museu Comarcal.
La Basílica passava de ser un
temple a ser un lloc de destrucció, després el mercat de la llibertat,
posteriorment es va parlar d’enderrocar-la i finalment es va apostar per a que
fos seu del futur Museu del barroc, motiu pel qual es van salvar algunes peces
renaixentistes i barroques.
Des del fracàs del cop d'estat i
l'impuls revolucionari, la Generalitat demanava que les Claus dels edificis
religiosos fossin entregats. S’esmerçava per la ràdio des del mateix 20 de
juliol per evitar la gran destrucció de patrimoni històric que s'etava patint
al país impulsat des de l'odi anticlerical.
Ni religió en edificis públics ni
privats. Tot a la foguera. Es prohibeix la religió a Mataró.
 |
|
Fons: Privat no es pot asignar a quin edifici.
|
En el diari Llibertat sortia
publicat el Ban del Comitè Antifeixista i a més es deixava
clar que es procediria als registres convenients i es conseqüències serien
rigoroses. Algunes fonts orals han explicat que aquella setmana moltes famílies
van començar a desmuntar Mares de Déu que tenien del barroc català o de l’etapa
de la Renaixença per tal de salvar almenys alguna part, tot i que les que
estaven en les entrades de les cases van haver de ser entregades perquè molta
gent coneixia de la seva existència al carrer i no era pas que algun veí
denunciés al Comitè.
Tal era la por del viscut els
dies passats, tenir a la ment els assassinats dels sacerdots del Cros, del
rector de Santa Maria, d’altres religiosos com deien els rumors, l’incendi i la
purga de milicians dels convents...que aquella tarda i nit molts veïns es van
dedicar a llençar al mig del carrer icones, estampes, quadres, rosaris i ensers
religioses de les llars. Les fogueres van durar fins ben entrada la nit. A
l’endemà 4 de setembre les fogueres van continuar amb més objectes que s’havien
llençat, no tants com el dia
Més informació:
Propers relats:
- El context anticlerical i els altres màrtirs de Mataró
- Els altres perseguits a Mataró.
