La Mare de Déu del bon viatger. Els tresors perduts de Mataró. L'estiu negre de Mataró de 1936 VII

Dibuix de la Mare de Déu del bon viatger. Marià Ribas
Alguns mataronins van fer un esforç titànic, com recull els seus dietaris de Rafael Estrany i Marià Ribas, per salvar obres d'art de l'atac de descontrolats i la crema de massiva d'obres religioses. Gràcies a aquests esforços i les no dificultats del Comitè de Patrimoni Local permès pel Front Popular, van poder salvaguardar la Capella dels Dolors, el retaule del Roser, quadres de Viladomat, relíquies de les Santes i altres obres del barroc. Ara bé, com s'ha dit en altres notícies la destrossa patrimonial va ser majestuosa a Santa Anna, Caputxines, Sant Simó, Santa Maria, el convent de la Immaculada Concepció...
 
Una d'aquelles joies perdudes en la història, tot i que encara és present a Sant Simó, era la Mare de Déu del Bon Viatge de Mataró.

Altar de la Mare de Déu del bon viatger. Marià Ribas
Amb la crema de tots els retaules, imatges, ex-vots i relíquies de l'ermita de Sant Simó al juliol de 1936 va desaparèixer també la Mare de Déu del bon viatger de Mataró.
 
També anomenada Mare de Déu dels Desemparats o de l'Esperança, era una de les advocacions marianes en aquesta ermita marinera de la ciutat, essent possiblement la primera, ja que apareix citada en algun document al al 1772 en una visita del Bisbe Josep Climent.
 
 A ella, segons diu la tradició, li tenien molta devoció homes de la mar i viatgers.  Segons es recull, també hi havia una capelleta prop de l'Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena a una imatge de la Mare de Déu del Bon Viatge.
 
Persones que havien de fer un viatge  l'anaven a veure i molts familiars que tenien algú a la mar li portaven llànties per a fer llum a la Mare de Déu.

Aquesta icona de factura popular tenia un nen Jesús en braços i a l'altra un vaixell i als peus sobre un mar en altes onades. Segons s'explica abans de la Guerra Civil hi havia una devoció molt notable cap aquesta imatge. 





Potser t'agraden aquestes entrades