En aquesta secció ens dediquem a les tradicions i costum populars
de Mataró i Catalunya amb alguna vinculació al llegat o passat cristià.
Tradicions que es viuen potser molt diferent al passat, però encara d’alguna
manera encara present i que potser, han evolucionat amb molts accents
diferents.
Un bon exemple l’hem tingut aquests dies passat, amb l’Advent, la
celebració de la Nit de Nadal en família, el dinar de Nadal, el festiu i
acollidor Sant Esteve o el dia d’ahir dedicat a Sant Joan Evangelista. Diades molt clares, vives i presents, però
també n’hi ha moltes d’altres que es rememoren, viuen, se celebren, queden
només en algun record, però que formen part de la nostra història recent.
Avui comecem amb el dia els Sant Innocents.
L'Origen de la celebració.
 |
| Escultura de LLorenç Matamala a la Sagrada Familia. |
L’historiador
romà Flavio Josefo no en fa menció, però
va pintar al rei dels jueus com una persona molt recelosa, que inclús va
assassinar familiars per garantir el seu regnat i com una persona molt fosca.
Després de la
marxa dels reis mags, la Sagrada Família va fugir a Egipte al ser advertida, i
segons els relats bíblics i els textos apòcrits, com un armeni, remarcant aquesta
matança dels infants menors de 2 anys a Betlem a ordres d’Herodes.
Aquests fets han
estat motiu de debats històrics ja que no hi ha fonts sobre els mateixos, i si
va ser llegenda o realitat, però historiadors recents manifesten que deuria ser
molt possible atès el perfil d’Herodes i deuria ser un fet que passaria
inadvertit per autors com Josefo, ja que Betlem aleshores era un petit poble i
hi deuria haver no més d’una vintena de nens menors de 20 anys. Tot i això, uns
fet que dos mil·lennis després encara es recorden i celebren.
Els Sants innocents a Mataró.
No tenim constància des de quan se celebra la festa de les brometes i innocentades a la ciutat o Catalunya, però són uns fets que es remunten molt ençà.
Recentment encara són vius en el record episodis dels anys setanta a la ciutat, quan encara aquest dia pel seu accent catòlic es permetia alguna brometa sense propasar-se.
Va ser però a partir dels vuitanta que va agafar un gran accent i es va convertir en dia de bromes, mofes i moltes de mal gust.
Llençades d’ous. A Mataró es va estendre una tradició a mitjans
dels noranta, estranya, però que era rememorada any si i any també, que era
omplir d’ous els autobús del Mataró Bus. Tal era el volum d’ous i inclús algun
globus d’aigua que sovint els conductors havien de parar i netejar per poder
continuar. A l’any 2008 va ser tal el
volum d’ous que el comitè d’empresa de Mataró Bus va haver de fer un comunitat
demanat que no es confongués broma amb bretolades incontrolades.
Bromes falses als mitjans. Els mitjans de comunicació també es
van sumar. De fet cada any hi havia alguna notícia, sovint exagerada, que
confonia al lector. Primer en feia dubtar i després desprenia alguna rialla.
Però amb el temps es va anar sofisticant i el Tot Mataró, per exemple, en cercava
notícies que podrien donar joc a la controvèrsia i de rabiosa actualitat. D’exemples un munt. Al record ens ve a nivell internacional la
fallida d’algun banc en un dia com aquest, que finalment no va ser cap llufa!
Les llufes. A Tremp la gran llufa avui és present, però a
Mataró gràcies als casals d’estiu i a les escoles molts menuts retallen les
seves llufes i les pinten. Pocs s’atreveixen a penjar-la a l’esquena d’algú,
com era el costum o així es diu, però molts se la pengen directament i
manifesten el record i que avui s’ho prenen amb certa gràcia.
L’època de les xarxes socials. Però com capgrossos i capgrosses les xarxes
socials 2.0. van ajudar a continuar. Avui només cal remenar algun compte de
twitter, algun mur de facebook i trobar-ne un munt entre amics i coneguts. Ara
bé, enguany amb el context polític i social de vegades hom no sap del cert on
està la notícia, reflexió o la falsedat en la notícia. I les xarxes es
remunten al seus inicis, sobretot al 2006 amb els blocs de la ciutat, on el
mateix Alcalde Barón es va sumar. I després també les brometes telefòniques...que encara es persisteixen a marxar.
Humor confrare. I com no
I no com el món dels memes.. que tan utilitzen els
confrares i confraresses en els seus grups de whassap.
Sigui el que sigui, el dia 28 de desembre encara perdura a la nostra cultura mataronina. És un exemple viu i on hom espera alguna brometa, sempre de bon gust i que desperti una ica de sàtira i humor. Però com sempre, serenor i rialla, però no més enllà-.
Sigui el que sigui, el dia 28 de desembre encara perdura a la nostra cultura mataronina. És un exemple viu i on hom espera alguna brometa, sempre de bon gust i que desperti una ica de sàtira i humor. Però com sempre, serenor i rialla, però no més enllà-.
