Enric Vendrell va
realitzar la primera ponència del congrés després de la seva
inauguració per part de l'Alcalde de Valls, el president de
l'Agrupació de confraries i germandats de Vall i l'Arquibisbe de
Tarragona.
El Director General
d'Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya coneix les
confraries. Ja va ser a Tortosa fa dos anys i també ha conegut
alguns actes processionals que s'han fet en els darrers anys, i també
en la seva joventut va participar de nombrosos moviments cristians.
La tradició i herència
de la Setmana Santa a Catalunya
Catalunya no seria com és
si no hagués tingut una commeració de la Setmana Santa com la que
té. Molts pobles i ciutats deuen part de la seva identitat a aquesta
tradició. Podrem trobar molts carrers que parlen de la Setmana Santa
i inclús pobles que van fer reformes per acollir una processó. Però
el seu impacte ha anat més enllà. Ha ajudat a conformar aquesta
comunitat que s'anomena Catalunya al inserir-se de la seva xarxa i
riquesa associativa.
La pertinença i la
solidaritat
La
Setmana Santa i en particular les confraries són un bon exponent de
com s'ha articulat la vida associativa. Antigament la fe era un
element comú i les confraries van convertir-se en un element
important per impulsar la identitat. Des d'aquest punt de vista les
confraries formen part d'un dels fonaments de la vida associativa
actual i per això mereix el nostre reconeixement.
Diferent
col·lectius socials han tingut al llarg dels segles recursos per
explicar la seva fe, transmetre un sentiment i identitat, i una
manera de fer a una cadena de transmissió que ha arribat fins els
nostres dies plena de vitalitat.
Fins
i tot en tems difícils on els conflictes polítics i socials eren
molt evidents, tothom s'unia per a treballar per la Setmana Santa i
per fer també complir un element important de solidaritat.
Avui
dia la Setmana Santa i aquest llegat són una part de l'herència i
la realitat Catalunya.
I
aquest pes cau sou les confraries: Són els responsables de fer
complir els sentits amb els olors i els sons de les processons i fer
complir la missió de ser confrare i confraressa. Les confraries són
l'element que relliga els diferents elements de transmissió de
Catalunya i són l'element més pur de l'expressió popular del
catolicisme.
La religiositat popular
En un
moment de les xarxes socials i de l'era digital sembla ser que hi ha
altres valors i manifestacions, però les confraries són vives i
deixen de relleu la seva fortalesa i ens uneixen amb segles antics.
Fa
dècades algunes corrents teòriques parlaven que amb el
desenvolupament científic i de la racionalització la religió
desapareixeria. Es van equivocar. La religió no ha desaparegut;
potser es transforma, pot ser més o menys visible o manifestar-se
d'una manera o d'altre... però és molt viu.
A
alguns els sorprèn que la Setmana Santa sigui tan viva i potent.
Sovint s'han volgut contraposar altres formes de religiosat popular
per altres més intel·lectuals o profundes; però aquestes formes de
religiositat popular són les que ajuden més a difondre el missatge
també en el moment actual: el missatge és essencial, és clar,
sensitiu i molt potent.
El
propi Papa Pau VIè ja va deixar clar en la seva exortació que la
religiositat popular engendra actituds interiors que rarament es
poden observar en altres moments i esferes.
Aquesta
religiositat popular té fonaments sòlids i a Catalunya són una de
les mostres més pures de la Pietat Popular de viure la fe que ha
vestit el poble i que manifestat les seves inquietuds i arrels.
La
Setmana Santa és una manifestació del què pensa el nostre país i
com viu també la seva fe.
Una
de les fortaleses és saber mantenir les tradicions i adaptar-se al
pou context. La Catalunya d'avui ha viscut molts canvis
trascendentals en poc temps. Això també ha alterat com es vivia la
Setmana Santa als nostres carrers.
Potser
té a veure amb molts factors, però es posarà l'accent en la
presència entre nosaltres d'altres persones que processen
confessions diferents a la nostra. Fins fa unes dècades no havíem
entrat en contacte amb altres confessions i parlar de diversitat
religiosa era gairebé anecdòtic.
Avui
dia hi ha qui té un veí musulmà, un amic d'un amic que és
protestant... i ens estem a acostumar a viure amb altres tradicions
que tenen una altra manera de viure la seva fe i explicar-se el món.
Les germandats en un
context de diversitat religiosa.
En el
moment actual un 15% dels catalans confessen religions no
catòliques. La diversitat religiosa a Catalunya ha vingut per
quedar-se i no som una excepció d'altres societats desenvolupades
que passen o han passat per processos similars.
Arribats
a aquest punt potser ens podem preguntar com altres confessions viuen
la nostra Setmana Santa i si se senten o no partícips. Clarament no
el viuran com nosaltres ni participaran, però si que és important
des d'un de vista de la cohesió social altres han d'entendre que
durant uns dies molts vivim els nostres dies Sants. És bo perquè
ajudar a explicar a d'altres per a què ho fem. I també ens pot
ajudar a entendre els altres. És un repte de la convivència, un
repte de país i que va molt més enllà per a generar llaços entre
tradicions religioses. I si aquests llaços són forts poden estar
preparats per combatre aquells que se n'aprofiten de la religió i la
tergiversen per altres interessos.
El
propi Papa Francesc diu que és una obligació per a un bon cristià
viure la diversitat. No es tracta de , i no per convèncer ni deixar-se
convèncer. Som ferms en les nostres vivències però oberts a
entendre i comprendre l'altre i enriquir-nos en el diàleg. Un
diàleg que no ha de ser teològic sinó en la voluntat de compartir
alegries i penes. I un diàleg que ajudi a combatre prejudicis,
desconfiances i conflictes i caminar per a una raó encaminada per a
conèixer l'altre.
I si
cal tenir en compte que avui tenim problemes. I són problemes
derivats del desconeixement de les creences i dels costums dels
altres i sovint intoxicats per mitjans de comunicació. La
convivència del futur es construeix des d'avui mateix i la cohesió
passa per la coneixença.
Les
administracions públiques tenen un paper clau i han de tenir un rol
important. Ara bé, aquest paper genera molta incomprensió d'una
visió errònia sovint des de la idea de la laïcitat de
l'administració o dita laïcitat positiva. Però la la laïcitat no
passa per posar pals a les rodes a alguna confessió concreta pel
motiu que sigui, sinó que passa per garantir la llibertat religiosa,
potenciar els diàlegs com ja va apuntar Benet XVI, i o exclou en cap
moment la col·laboració entre els Governs i les entitats
religioses. Ara bé, sempre des d'un principi separat i de no
ingerència però amb la voluntat de col·laboració i benefici mutu.
Però també han de trencar les barreres entre les comunitats
reigioses i entre les comunitats religioses i la societat. I aquí el
món municipal té una centralitat important per a desenvolupar-ho en
els pobles i municipis.
