Entrevista d'Avui. Marçal Casanoves amb motiu del centenari Folch i Torres.



Marçal Casanoves durant una demostració
Avui parlem amb en Marçal Casanovas ja que ha estat notícia gràcies als actes programats per al Centenari dels pastorets d’en Folch i Torres.
En Marçal Casanovas és fill de Mataró, va participar a les antigues processons amb la Reial i Pontíficia Germandat de Jesús Natzaré coneguda popularment com el Camí de l’Amargura, és escultor de figures de pessebre i de gegants de cultura popular i tradicional com en Guardavinyes l’Iris, Lluís del carrer Sant Ramón, entre d’altres.
Aquest Nadal 2016 en commemoració del centenari dels Pastorets de Folch i Torres la Fundació amb el mateix nom va fer l’encàrrec a la Federació Catalana de Pessebristes de la construcció de 16 quadres dels pastorets en forma de diorama de les diferents escenes dels quadres dels pastorets.

Després de molts mesos de treball, fins el dia 2 de febrer es poden visitar aquests quadres al Teatre Municipal de l’Ajuntament de Girona a la plaça del Pi. 

Benvolgut i estimat Marçal, molt mesos de feina per a realitzar les 209 figures?
El repte
El naixement.
 era  molt gran atès que em veia obligat a fer gairebé una figura diària. Després hi havia tota la feina posterior de pintura i tractament de cadascuna.  Podria dir que ha estat un any de feina sense parar diumenges inclosos.

En Folch i Torres és notícia arreu. Es podria fir que va posicionar aquestes escenificacions accessibles a la cultura popular catalana del moment i amb una gran influència de la Reinaçença. Què ha suposat que es pensés en vostè per a fer aquestes figures, que probablement ja formen part del llegat tradicional català?
Per a mi a sigut primer un honor poder col·laborar. També ha estat un gran repte degut al temps i sobretot tenint en compte que anava dirigit a un públic molt selecte tant del món pessebrista com del món cultural català. Però per a mi el gran repte era poder plasmar en figures els quadres dels pastorets. Cadascuna té una significació diferent i per a mi era difícil poder donar la significació a cada quadre. Espero i desitjo haver complagut a tothom.
Crec que ara a Girona es pot veure en la seva totalitat i al meu entendre ha estat força reeixida amb el seu contingut cultural. I també, com no, el gran esforç que han tingut la resta de companys pessebristes per a fer els quadres.
Val a dir que jo he fet les figures però cada municipi pessebrista ha fet un dels quadres de diorama. Per a mi, això enriqueix encara molt més el valor que té cada quadre. Té un valor molt important ja que gairebé tot el món pessebrista ha participat. Dit gairebé perquè ja que hi ha 60 i escaig entitats pessebristes federades es va haver de fer un sorteig per a realitzar els diferents quadres i fos representatiu dels dels pastorets.
Les reponsàlies de Josep  i Maria.

I com va anar l’acte d’inauguració...
El dia 3 de desembre es va fer la inauguració de la biennal del pessebre català en la sala d’actes de l’Ajuntament de Girona, presidit per la seva Alcaldessa i els presidents de la Fundació Folch i Torres i de la Federació Catalana, regidor i també consellers de la Generalitat.
En aquest acte se’m va fer lliurement d’una rèplica de l’ esboç del naixement de la façana de la Sagrada Família de Barcelona en mostra d’agraïment per la meva participació en els treballs de les figures.
A mi em va representar una gran satisfacció rebre aquest reconeixement atès que l’entrega provenia del mestre insigne Antoni Gaudí

A part d’aquest darrer treball, Marçal, en tenim d’altres a la ciutat també de Mataró....
Doncs si, ara tot just fa dos anys, es va inaugurar per part de l’actual Bisbe emèrit de Barcelona la façana de la Sagrada Família de Mataró de 12 quadres representatius de infantesa de Jesús.
Els quadres fan 9 metres de llargada per un d’alçada fets amb ceràmica cuita i policromada. Formen part d’un frontís que es pot veure des del carrer i qualsevol persona pot contemplar una mica la vida de l’Infant Diví. Una manera catequística, que com deia Gaudí, les imatges han d’estar al carrer.

L'apoteòsi final.
Les imatges han d’estar al carrer... per explicar?
És una manera d’aproximar, de fer catequesi i cal però, ajudar a interpretar-les.

Llavors el llenguatge plàstic, ha de ser molt planer?
Completament. Molt simple. Qualsevol persona ha de poder entendre el missatge i el contingut de cada quadre.

...I ara Marçal, després d’aquest gran treball... quin serà el proper?
Això ho deixo a mans dels meus amics i companys pessebristes que depèn d’ells que jo pugui continuar fent figures, ja que totes les figures que són fetes per a mi són fetes d’alguna manera que hi ha persones que potser no entendran però són fetes amb la tècnica “ de palillo”.
Per al que no ho entenguin vol dir que cada peça és feta una per una a mà. No hi ha motlles, ni referència. És simplement un treball a partir d’un tros de fang que la converteix en una figura singular i única.

En
El Bosc Tenebrós
un món on s’ha imposat el plàstic, la marmolina, la resina, els polímers i les impressores a 3-D....
Òbviament fa que cada figura tingui entitat pròpia.
Com podeu comprendre les hores invertides per realitzar cada peça són incalculables. Si s’hagués de fer un exercici preu-hora aquestes figures serien inaccesibles.
Malauradament els ajuts i els impulsos públics o privats que rebem els artistes ens ho posen molt difícil.
Quan s’acabi una generació d’artistes i artesans que es dediquen a les  figures és molt probable que acabi desapareixent. És molt difícil competir amb els preus de les peces manipula-lades automàticament i fabriques en sèrie.  
Jo puc dir, que encara avui per avui la màquina no m’ha pogut guanyar. A Sabadell hi havia uns treballs fets per una màquina 3-D de demostració del món pessebrista en el qual hi havia aquesta impressora fent una figura, i jo vaig fer una figura amb el sistema manual. Jo vaig acabar la figura i la màquina encara continuava.

Marçal, ara passades moltes dècades parlem de l’Amadeu, parlem d’en Talarn, parlem de Damià Campeny, més recentment de Castells, Carratalà, Daniel i Munts, sense voler deixar a ningú... d’aquí a unes dècades podrem parlar de Marçal, com a llegat?
Actualment hi ha grans escultors. Molts dels que estan de moda són d’altres zones de la península però gràcies a Déu encara tenim artistes com la Montserrat Ribes  per a posar-ne una de relleu, entre alguns altres.
Espero que en els anys que vinguin se’m recordi com un bon pessebrista i un esforçat ninotarie.

Amic Marçal, moltes gràcies pel vostre i a continuar amb aquest entusiasme que ens heu mostrat fent figures, ja que vos sou completament autodidacte i altruista.

Ànima de Jetsè.
Entrevista realtizada el dijous 19 de gener de 2017 a Marçal Casanovas per en J.Merino. Les imatges formen part de l'arxiu personal de Marçal Casanovas.

Més informació:





Potser t'agraden aquestes entrades