Les germandats en l'entrega i l'amor als altres.

Us reproduïn en aquest post el resum de la conferència realitzada aquest matí a Mataró, en el recés de la Comissió de Setmana Santa, Mn. Pepe Rodríguez “ el sevillano”.

El germà Pepe és capellà de l’Hospital de la Vall d’Hebrón – que ell anomena ciutat de la Misercòrida-m predicador de las Hermanas de la Caridad  de Sevilla y rector de Sant Antoni de Pàdua.

La bella tradició.

Crismó al pati del convent
Caputxines de Mataró
“Beneïda tradició que viu l’Evangeli als carrers de Sevillà”, va dir Joan Pau II en la seva visita a aquesta ciutat i conèixer que feien les confraries i germandats. Les Confraries portaven l'Evangeli als carrers, però també eren alguna cosa més. No era uns simple catequesi al carrer. 

Cist és elevat per a l’observació de tothom, és portat per a ser l’objecte de les nostres mirades. És el sentit de les nostres confraries. Mirar cap a



la Creu, que va portar Jesús, i ens va salvar per l’amor, sense distinció de classes ni grups ètnics. Mirar a la Creu però mirar no és un exercici simple d’observació No ens podem tapar les oïdes i els ulls quan som cridats a mirar la Creu. 

Crist no vol que visquem l’evangeli només amb la mirada, no vol que la visquem sense Misericòrdia.

La Misericòrdia i l’Amor confrare.

La llum al final del passadís.
Convent caputxines de Mataró. 
I aquesta Misericòrdia és també una característica dels cristians i que les confraries i germandats han de potenciar ajudant a les persones que tenen falta de coses materials per les pobreses i privacions, però també falta de salut, d’amor...


L’Església i les germandats com a cos d’ella, estan compromeses a les necessitats i la caritat humana. Han d’estar compromeses en l’ajuda a cercar la dignitat de les persones.
Les confraries porten les creus al carrer. Les llueixen i criden a observar i mirar aquesta Misericòrdia, però les germandats a part de mostrar la Creu han d’ajudar a retirar les “creus socials” que moltes persones, molts germans i germanes pateixen.
Atenció, les confraries no són només un signe de passió i de mort, aquesta és a seva funció de vida i els confrares i confraresses han de viure en l’estil de Jesús.

Els confrares i les confraresses són poderosos des de el Baptisme, i són inserits en la necessitat de transmetre l’amor, com el que va ensenyar Jesús. Així els confrares i confraresses poden ser, mitjançant l’Amor i la Misericòrdia, un nou Jesús.
Els dolors dels altres els fem nostres i ho fem sota la senyal de la Creu, aquesta que mostra el suport, l’entrega i l’amor.

Durant la Setmana Santa portem la Creu i els Misteris al carrer. Demanem a que es fixin en nosaltres, en el que mostrem, que es fixin en els que ens presentem com “els seus germans i germanes”. Però no volem només mirin, volem que broti dels cors l’Amor i la Misericòrdia. Els confrares i confraresses ens convertim en predicadors silenciosos i en aquest gest vivim i mostrem a Crist. Formem part de la corretja que porta l’Amor allà on fa falta.

I les germandats i confraries teniu aquestes capacitats per a que  floreixin. Potser això és el que fa falta a Mataró, que les confraries portin l’amor i la generositat que tenen. I un camí important també és l’oració, que ens dóna i té molta força.

La Llum de la Creu, no la traiem!


Sembla però, que avui dia la Creu fa nosa. Es vol treure i amagar. La Creu molesta i , fent una referència, preferim a Barrabàs perquè és més popular, és el que toca.

Avui en dia fins i tots els propis cristians volem els símbols fora, inclús de les escoles religioses. Però no és el fet de treure una creu, és el fet que estem traient la Llum. La Llum de Crist.  I què ens pot passar si traiem la llum? Probablement ens quedem a les fosques i sense llum.

Demanar-vos confrares, que porteu la llum i que arribi a tothom. Però porteu-la amb Caritat i Misericòrdia també a aquells que tant es preocupen de treure les creus. Creus que estan plenes de valors tan compromesos amb els problemes socials i que els volem combatre.

Perquè els valors del Regne no són als cels, són a la terra. I aquests valors són l’entrega, la generositat, el consolar, saber escoltar... aquest són els nostres valors.


Mirar a la Mare.

En tots els problemes i circumstàncies no us faci por, acudiu a la Mare, a Maria. La nostra Mare que no es tapa les orelles ni mira sense saber. És la mare dels socors  i escoltarà perquè intercedirà, en tant que mare, davant Déu, davant els sanadors, davant també als que des de la Ciència volen curar-nos també.  Maria ens ajuda i ens dóna força perquè ella és qui ens porta a Jesús.

Necessitem tenir Crist davant de nosaltres. Jesús transformava tot allò en positiu. Guarí al cec, al leprós, va fer aixecar a Lazaro ... va transformar el dolor en triomf, però un triomf des de l’Amor i la Vida.

El camí dels cristians no és un camí de roses. I en aquest camí hem de ser molt oberts i acollidors. Ells va portar la seva Creu, però nosaltres som capaços d’assumir les nostres creus? La Quaresma pot ajudar a la reflexió i convertir 


Potser t'agraden aquestes entrades