400 anys de la Puríssima Sang de Nostre Senyor

Tradició i Passió a la Selva del Camp.

Processó de l'Agonia. Foto: Mercè Masdeu
Continuem el nostre viatge per a conèixer d’altres belles tradicions confrares i de Passió arreu de Casa Nostra. 
En aquesta ocasió fem una aturada a les terres de la Selva del Camp per a parlar del seu Via Crucis, i per això conversem amb Lluïsa Garriga que és membre de la Vint-i-quatrena de la Reial Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist, també coneguda com a Confraria de la Sang.

La presència de les conraries de la Sang de Nostre Senyor Jesucrist es van estendre des de Barcelona per a tot el litoral català durant el s. XV –XVI havent encara avui dia , amb diferents evolucions històriques, presència a ciutats com Perpinyà, Tarragona, Reus, Mataró... i també a la Selva del Camp.
Què queda avui dia de l’antiga Confraria del Nom de Jesús o de la Confraria de la Sang?

Via Crucis Selva del Camp. Foto: Albert Fort Pàmies
A finals del sg. XVI hi ha la voluntat de fundar la Confraria de la Sang a la Selva per tal de procurar l'esplendor de la Setmana Santa, de forma similar a Tarragona, Reus i Valls,  però el Consell es mostrava reticent, amb la qual cosa es va iniciar la seva existència sota l'empara de la Confraria del Sant Nom de Jesús, fundada el 1580.

L'any 1616 la Confraria de la Sang inicia la seva activitat com a Confraria independent de la del Sant Nom de Jesús, que acava desapareixent, i l'any següent, el 1617, organitza ja les "professons" de Setmana Santa a la Selva del Camp. 

Des de l'Edat Mitjana, algunes de les funcions que manté la Confraria de la Sang a la Selva, a més de l'organització dels diferents actes que es fan per Setmana Santa, és exercir la caritat i fer-se càrrec del trasllat dels confrares difunts.
També s'ha mantingut la mateixa organització de la Confraria. Els Confrares no són persones individuals, sinó que ho són tota la família, essent actualment confrares unes 500 famílies de la localitat (d'una població d'uns 5000 habitants). 
La junta està formada per 24 membres, anomenada "Vint-i-quatrena", entre els quals hi ha dos Procuradors. L'any 2012 s'incorporen dones a la Vint-i-quatrena, càrrec que fins aleshores només podien exercir els homes. La Vint-i-quatrena es reuneix en Capítol ordinari dues vegades d'any (un abans d'iniciar la Quaresma, i un després de Setmana Santa) i sempre es fa a l'Ajuntament, i sota la presidència del Sr. Alcalde. 
Selva del Camp. Foto: Mercè Masdeu Dolcet.
Aquesta és una altra de les herències medievals de la nostra Confraria francament curiosa. A l'Edat Mitjana, la Selva era una pabordia de l'Arquebisbat de Tarragona, i el Sr. Paborde era un càrrec eclesiàstic, delegat pel Sr. Arquebisbe. En acabar el feudalisme, el paper de presidir el Capítol passa al Sr. Batlle, tot i ser un càrrec laic, i així s'ha mantingut fins a l'actualitat. Un altre fet curiós és que durant el Capítol el Crister de l'Any (portador del Sant Crist) demana permís al Sr. Alcalde per poder treure el St Crist, pujar-lo al Calvari i fer les "professons" pels carrers del poble.
Pel que fa als elements que constitueixen les "professons" ha mantingut tos aquells propis de la Sang: armats, ganfanons, bandera, penó, vestes negres portadores dels "trofeus" o "improperis"(objectes relacionats amb la Passió de Crist com sentència, martell, claus, ...), els tres Cristers o portadors del Sant Crist, les tres Maries, apòstols, les tres dones de la Passió (Samaritana, Maria Magdalena, Verònica), penitent, i la Soledat. A la processó de la nit s'incorporen la Veracreu i el Sant Sepulcre (acompanyat pels cavallers del St Sepulcre vestits amb vesta negra i capa i cucurulla vermella), i des de l'any 2002 es recupera la interpretació del Ball de la Mort. 
Tots aquests elements es van tenir que refer després de la guerra, ja que els antics es van destruir. Als anys 50 es van incorporar dos misteris nous: el Natzarè, amb les seves corresponents vestes (vesta negra amb cucurulla i faixa verda) i el "Pas" dels Jueus, donació dels selvatans residents fora vila, amb les vestes liles i cucurulla i cordó blanc. L'any 1987 també s'incorpora el Misteri del Davallament de la Creu, amb les vestes blaves. Tots els assistents a les processons amb vesta van amb el cap cobert amb cucurulla, excepte els infants, els Cristers i membres de la Vint-i-quatrena, i els arrengleradors (encarregats de mantenir l'ordre durant la processó), que porten golilla de puntes blanques al coll.
Moment del Via Crucis de la Selva del Camp.
Estem parlant d'una entitat que té 400 anys d'història i que ha mantingut viva les tradicions arrelades a la Setmana Santa Selvatana gairebé de forma inalterada, tot i que també ha sabut incorporar elements nous i adaptar-se als temps actuals. 

Com és la Setmana Santa de la Selva del Camp?

Inici Processó de l'Agonia. 
Els selvatans i selvatanes vivim la Setmana Santa amb molt de sentiment, respecte i estima... però sobretot la vivim com una gran festa. És un moment de celebració familiar, de creences compartides, de retrobament amb selvatans que viuen fora vila, de sentiment de pertinença, de record als que no hi són, de fer poble, de menjar menjablanc baixant del calvari (postre típic fet amb llet d'ametlla)...

Aquest sentiments i tradicions, juntament amb la bellesa plàstica de les nostres processons, han merescut el reconeixement de la Generalitat de Catalunya al nostre Divendres Sant com a Festa Tradicional d'Interès Nacional, i declaració del nostre Viacrucis camí del Calvari com element festiu patrimonial d'interès  nacional.

La celebració de la Setmana Santa comença Diumenge de Rams. Pel matí hi ha la Benedicció de Rams a les 10.30, fent una processó del convent de Sant Rafael fins al temple Parroquial on es fa la missa, en la qual la Confraria de la Sang fa l'ofrena del Ciri Pasqual. Per la tarda, a les 17,30 hi ha un Viacrucis al Calvari i en acabar es fa el Pregó de Setmana Santa, cada any a càrrec d'una personalitat selvatana o vinculada amb la Selva.
Dijous Sant a les 7 de la tarda es fa la Celebració de la Cena del Senyor i a les 10 de la nit el trasllat del Misteri de la Pietat des de Sant Rafael a l'església Parroquial. Durant el dia de Dijous Sant s'ornamenten tots els Passos o Misteris, i els Confrares passen a recollir els Trofeus i ciris per sortir Divendres Sant a les "professons".
Divendres Sant es fa el Viacrucis al Calvari a les 7 del matí i la Processó de l'Agonia a les 11,30 del matí. Per la tarda hi ha la Celebració Litúrgica de la Mort del Senyor amb el cant de la passió i l'Adoració de la Creu a les 18h a l'Església Parroquial, i a les 22h de la nit la Processó del Sant Enterrament.

Un dels elements fonamentals i que aporten més bellesa a les nostres processons és la música. El so de la trompeta, amb el toc de la Sang, que indica la sortida de la processó i punts principals del seu recorregut; el timbal dels armats junt amb el picar de les llances, que marca com un batec la marxa de la processó; i tots els cants que acompanyen els diferents Misteris, molts d'ells peces originàries de la Selva, interpretades per l'Schola Cantorum i la Banda de Música de la Selva del Camp.

Dissabte Sant a les 22 h. es fa la Vetlla de la Resurrecció del Senyor i el Pregó de Pasqua. En acabar, i al llarg del matí de Diumenge de Pasqua hi ha Caramelles pels carrers del poble, interpretades pel grup de Joves Verge de Paretdelgada.

Via Crucis. Foto:Albert Fort Pàmies
El Via Crucis de la Selva del Camp, gairebé quatricentenari, encara conserva l’essència dels antics Camins de la Creu tan estesos al s. XVII i que amb el temps ha anat afegint elements de seguici processionals.  Com és el Viacrucis de Divendres Sant i què conserva de l'antigor?

Divendres Sant es desperta amb la crida del trompeta i del timbaler dels armats, que des de les 6 del matí passen pels carrers del poble per anunciar la pujada al Calvari. Sempre s'ha fet així...
Abans de les 7, i abans de començar cada processó, des del campanar es toquen les matraques, una mena de campanes de fusta que fan un so sec i lúgubre (Divendres Sant no es toquen les campanes habituals, que tenen un so brillant i festiu), també per fer la crida al poble.

Els selvatans/es es van aplegant a les portes de l'església. A les 7 el secretari de la Vint-i-quatrena surt a la plaça i crida l'ordre de la "professo", que va desfilant amb silenci i expectació. És la processó més sentida i concorreguda pels selvatans/es, tot i que no hi surten masses vestes.
Via Crucis. Foto:Albert Fort Pàmies
La processó passa per la raval de St Pau, sortint del poble, traspassant la riera i s'enfila per un turó fins arribar al Calvari. Al llarg del camí hi ha les 14 creus que marquen la lectura del viacrucis. La bellesa escènica de l'indret i moment són un reclam per a molts fotògrafs d'arreu de Catalunya, i han donat lloc a moltes fotografies premiades en concursos.
Els elements que surten a la processó del Calvari són el propis de la Confraria de la Sang, que he citat anteriorment, però prenen un relleu especial:
El Penitent, que descalç porta la creu penitencial al llarg del camí, a imatge de Jesús.

El Crister de l'any (són tres portadors del Sant Crist durant una terna, alternant durant els tres anys qui serà el Crister titular, ja que és qui demana permís al Capítol per portar el Sant Crist i qui pot triar una de les tres Maries, que anirà situada al mig i davant de la Creu al Viacrucis), és l'encarregat de treure i entrar el Sant Crist de la Sang de l'església a cada processó, i tot i que no és obligatori ni està escrit, és tradició que el Crister pugi el Sant Crist fins el Calvari sense relleu.

La música que acompanya el St. Crist. S'interpreta el "Jesu" pujant al Calvari, i el "Miserere" baixant. També s'interpretaran a processó de l'Agonia amb el St. Crist. Són dues peces originàries de la  Selva, harmonitzades a quatre veus mixtes amb acompanyament instrumental.

El moment primordial de la processó és quan, en baixar del Calvari, el Sant Crist es troba amb la Soledat a la “Verònica” (encreuament riera-raval de St Pau). En produir-se “l'encontre” es fa un silenci especial i expectant... i s'interpreta el cant de l'”Stabat Mater” amb veus blanques, dues flautes travesseres i un fiscorn. Aquesta peça ha esdevingut el fragment musical més característic i identificador de la Setmana Santa selvatana.

Acabat el Via Crucis, pren el protagonisme la Processó de l’Agonia... hi ha una gran presència d’infants, com és aquesta processó?
Antigament la processó de l'Agonia era una continuació de la processó del Calvari, que en arribar al poble es visitaven els diferents “monuments” instal·lats en els convents de Sant Agustí i de Sant Rafael. Amb el temps es van configurar com dues processons diferenciades, però el recorregut continua sent el mateix. Tot i que ara no es fan monuments en les esglésies d'aquests convents,  la processó encara entra fins l'altar de la Sant Rafael.

La processó de l'Agonia surt de l'Església de Sant Andreu a les 11.30 del matí, i és la que aporta més vistositat ja que surten moltes vestes i és la que hi ha més infants.

A més dels elements propis de la Sang, s'incorporen a la processó el Misteri del Natzarè, el Misteri de la Flagel·lació també conegut com el Pas dels Jueus, i el Misteri del Devallament de la Creu o Pietat, acompanyats dels seus respectius penons, vestes i cants.

I la processó del Sant Enterrament?
És la més solemne, i incorpora elements molt propis de la Sang:
El Misteri del Sant Sepulcre, acompanyat pels cavallers del Sant Sepulcre i un cant propi selvatà que antigament s'interpretava també als enterraments: l'In Exitu, és possiblement una composició anterior al sg XVII. Acompanyant també al Sant Sepulcre, des de l'any 2002, es recupera el Ball de la Mort.

Ball de la Mort. Foto: Mercè Masdeu.
El ball de la mort pertanyia a la Confraria de la Sang i, com marquen les Ordinacions més antigues que conservem, que són del 1793, els Confrares escollits per sorteig estaven obligats a ballar a les entrades del Sr. Arquebisbe a la vila. Aquest ball es recupera gràcies a la troballa fortuïta de la música del “ball de la mort / ball de la selva” a una llibreta d'orgue a Vilanova i la Geltrú. Representa la figura devastadora de la mort que va encerclant i prenent la vida a tothom, indiferent a l’edat, sexe. posició social,  o ofici. Integren el ball: la figura de la mort, de 6 a 9 noies que simbolitzen diferents oficis amb els instruments que porten a les mans (baster, cisteller, fuster, pagès, terrissaire, paleta...), i una vesta negra amb cucurulla portant l’antic ganfanó negre de la Sang, tancant el ball. Actualment és interpretat per noies del Club de Gimnàstica Rítmica de la Selva.
  
Moment del Via Crucis de Divendres Sant. Foto: Albert Fort Pàmies
...I com estan organitzades les confraries, germandats, congregacions i armats?
Tal i com he comentat anteriorment a la Selva només hi ha la Confraria de la Sang, que organitza i articula tots els actes de Setmana Santa. Es pot fer gràcies a l'aportació econòmica dels confrares, i de l'esforç i treball desinteressat de molta gent. En els últims 30 anys s'han fet tots els ciris i atxes amb oli per no tenir despeses de cera; s'han renovat totes les carrosseries dels diferents passos; s'han confeccionat de nou tots els penons, faldilles dels passos, bandera, tovalloles; s'ha construït amb conveni amb l'Ajuntament un magatzem per guardar els passos...
També s'han fet exposicions; s'han editat llibres; un CD que recull la nostra música de Setmana Santa;... i l'any 2009 es va fer una Passió inèdita, escrita pel Sr. David Jou i dirigida pel selvatà Josep M. Puig i Baiget que va ser fantàstica i s'espera poder tornar-la a fer l'any 2018.

L'any vinent, dins de la celebració de 400 è aniversari de l'organització de les “professons” per part de la Confraria de la Sang, es farà per segona vegada la trobada d'Armats de les comarques Tarragonines a la Selva. La XXI trobada d'armats serà el 2 d'abril de 2017, i hi esteu tots convidats!!!

Tot i les dificultats actuals com són la secularització de l'Església en general i que la nostra població ha crescut molt relativament en pocs anys, la Setmana Santa a la Selva s'ha mantingut viva i integradora i esperem que continui així per molts anys.


Lluïsa moltíssimes gràcies per haver-nos deixat compartir aquesta vella tradició tan viva i poder-la compartir amb la resta de confrares i seguidors d’arreu de Catalunya. Així com avançar-nos i desitjar-vos una molt bona setmana santa i bona pasqua.



Més informació:

Font d'imatges: 

  • Via Crucis Albert Fort Pàmies 2015. 
  • Ball de la Mort i Processó de l'Agonia Mercè Masdeu Dolcet 2015.


Potser t'agraden aquestes entrades