divendres, d’agost 21, 2015

Se suspèn la Processó de Divendres Sant de Mataró. La de 1971.

No s'espanti el lector: no parlem de la processó actual. Aquests dies hem recuperat un dels comunitats que es van fer l'any 1971 on s'especifica la suspensió de la processó de Divendres Sant de Mataró acordat entre els preveres i la Comissió Interparroquial (document que us adjuntem i us relacionem a sota).

Aquell any es va decidir suspendre una tradició de més de tres-cents anys a la ciutat. Al llarg d'aquest anys hi va haver també moments i temps gloriosos de les confraries, congregacions i germandats, solemnes processons, actes molt participats i també temps a la decadència i desaparició. 

Dones confrares de Mataró 2015.
Avui dia però, com se sap les confraries, Armats de Mataró i germandats estan en un altre moment. Les processons es van recuperar l'any 1986 i des d'aleshores hi ha un continuum in crescendo tan en actes - ja que durant els dies Sants a Mataró s'organtizen 34- , per nombre de confraries, com la gran concepció que la pietat popular, organitzada en confraries, forma part de l'Església dels nostres dies.  Però sobretot perquè aquestes entitats van molt més enllà de la Passió i són vives a la ciutat. Per molts anys sigui així. 

Una micona d'història del document i el seu context. 
La Soledat en processó a l'any 1952.
 La imatge va ser obra de l'escultor Jordi Arenas. Foto: Santi Carreras

Després de la Guerra Civil es van tornar a recuperar les processons a la ciutat de Mataró i van durar fins aquest any de 1971. Més enllà del que recull la nota - recuperada aquests dies -, hi van haver també facto
El Natzaré en processó a l'any 1952. Foto: Santi Carreras
rs socials i contextuals que varen incidir.  Entre els més destacats, i que formen part de les fonts orals d'antics ( i actuals) membres de les confraries:
  • Una interpretació del Concili Vaticà II particular a l'Arxidiòdeci de Barcelona. Es va entendre que calia suprimir actes d'expressió pública de fe, donar menys més a les entitats de pietat popular vinculades a la passió. Cosa que no va succeir en altres Arxidiòcesis catalanes.
  • Una mala associació històrica on s'associava processons a actes públics de demostració militar o de poder polític i civil. 
  • El franquisme s'havia apropiat indegudament d'alguns actes litúrgics i d'expressió pública de fe, i  en temps de canvi polític i social hi havia part del clergat català i ciutadania que trobava aquestes manifestacions com caduques i ortodoxes. A més per part dels preveres de Barcelona comença una persecució contra la religiositat popular tinguda com element de decadència cultural i espiritual. S'entenia que l'Església, sempre guiada per l'Esperit Sant, havia de respectar aquelles tradicions mil·lenàries dins d'un marc de frescor i retorn als primers anys del cristianisme. Però en alguns llocs, com va ser Barcelona, s'optà per "perseguir-los gairebé de forma obsessiva".
  • Catalunya va rebre molta població del Sud de la península, sobretot d'Andalusia, Extremadura i Múrcia. La tradició d'aquesta població ubicada - en aquells anys- en barris de nova construcció, amb moltes deficiències i perifèrics, també va influir sobre els actes processionals, donant una influència diferent a les austeres i senzilles processons de caire català.  Aquesta diferència de formes d'expressió va provocar més d'un enfrontament entre gent de confraries i gent de cercles eclesiàstics amb ideologia nacionalista més conservadora i que no acceptava altres influències o millores.  
  • El turisme estava arrelant com a fenomen en les classes populars a finals dels anys seixanta, i el període vacacional de Setmana Santa era un moment d'escapada d'oci i lleure. Bona part de la població optà per fer excursions o sortides amb la família amb l'auge del consumisme, disposar de vehicle propi... 
  • Les mateixes confraries, impulsores d'aquests actes i organitzats en una comissió Interconfrarial, que havien tingut molta participació i presència estaven també en decadència. 
  • Des del 1961 hi ha constància del desgast de la vida religiosa mataronina i la comissió, que segons recull el llibre " Una història de la Setmana Santa de Mataró " de Xavier Alarcón (2011)  en feu ressò dels fets. Segons es descriu, la Comissió i el seu consiliari Mn. Iraola " sabien de sobres que la religiositat popular minvava, però lluny de rendir-se volien aguantar com a única llum que els quedava per a tots aquells que s'havien apartat de la vida de Jesucris (pp. 139)". 
  • L'any 1970 va ploure. "Fou llavors quan des de la parròquia de Santa Maria s'aprofità per donar un cop mortal a les processons de Setmana Santa".  I les processons van desaparèixer. 



NOTA SOBRE LA PROCESSÓ DE DIVENDRES SANT.
D’uns anys ençà, un progressiu absentisme ha vingut mermant l’assistència a aquesta processó, fins el punt de posar en entredit la possibilitat de realitzar-la en forma adequada.
                Precisament, i vist com havia tingut lloc en el passat any, foren molts els mataronins que demanaren la seva revisió.
A tal fi, s’han reunit els Rectors de les Parròquies de la Ciutat i la Comissió Interconfrrial de Setmana Santa, i conjuntament constaten els següents aspectes:
-       -  Què forçar la continuïtat de dita processó en les actuals circumstàncies, seria provocar el seu desprestigi.

-      -    Què molts seglars i bona part de sacerdots consideren que tals manifestacions externes de fe, que en el seu temps tingueren la seva eficàcia i raó d’ésser, estan avui crisi, conseqüència de noves concepcions i criteris sobre el testimoniatge de la fe, la qual avui exigeix ésser viscuda de forma més profunda i interna i per tant més influent en el quefer diari de tot aquell que diu professar la religió de Jesucrist.
-       -  Què a l’acceptar aquest nou signe dels temps, és de justícia el reconeixement a tots aquells que fins que ha arribat el moment de susprendre-la han aportat llur entusiasme i col·laboració en afany de servei a l’Església.
-       -   Què és lògic que el resprendiment de costum que havien tingut plena vitalitat motiu a criteris oposats que, per altra part són mereixedors de total respecte: i, malgrat tot, reconèixer que és l’Esperit de Déu que mou a l’Església anar per altres camins, servint-se de causes diverses, per arribar a una Església més purificada i més evangèlica.
-        -  Que no pot per tant jutjar-se a ningú per tenir aquest o aquell criteri al respecte; és Déu l’únic que jutjarà la rectitud d’intenció amb que ha obrat cadascú.

       En fer públic l’acord de suspensió, cal una especial invitació a tots, a vivificar l’esperit de la Quaresma i Setmana Santa, amb la participació als actes propis d’aquest temps, com a preparació de la Vetlla Pasqual, on s’actualitza la Resurrecció de Jesucrist, i que CRIST NO ES UN MORT GLORIÓS, SINÓ UN GLORIOS RESSUCITAT.

Els rectors de la ciutat, i la Comissió Interconfrarial de Setmana Santa.

Mataró, 28 de febrer de 1971 – I diumenge de Quaresma.