diumenge, de maig 20, 2012

Entrevista d'avui al sr. Antonio Merino



Antonio Merino mostrant el cartell del XXVè aniversari
Recuperem  l’espai  “entrevistes d’avui”, i en aquesta ocasió us oferim la realitzada al sr. Antonio Merino, primer Hermano Mayor de la Hermandad Nuestro. Padre Jesús Nazareno y Nuestra Sra. de la Esperanza que aquest any celebra el sr XXVè aniversari. En aquesta entrevista li preguntem algunes qüestions relatives a la fundació de la Hermandad.

Com van decidir crear una Germandat?
Jo de jove als anys seixanta havia anat a acompanyar els portants del Sant Crist perquè el meu cunyat n’era, i algun cop havia acompanyat al misteri de Santa Anna. Així que des que es van suspendre les processions anava al Via Crucis.
Era Divendres Sant del 1985 i en aquest Via Crucis amb la família vàrem veure un paper que indicava que es volia tornar a recuperar la tradició mataronina de la Setmana Santa. A partir d’aquí vaig conèixer a l’Àngel Rubio i ens va comentar la seva idea de retornar a aqueta tradició cristiana.
A la tarda es va fer un petit acte litúrgic a la plaça dels Bous. Un acte molt petit i de recolliment on es va resar un petit pare nostre, en el que vaig participar amb la família. Els meus fills van sortir portant uns petits ensers.  En aquest espai ens vàrem conèixer diverses persones i vàrem  decidir sumar-nos a aquest exercici de recuperació.
Durant l’any 1985 i 1986 es van fer algunes reunions a cases d’aquell grup de persones per anar preparant i debatent sobre la Setmana Santa. Van ser els orígens de la Comissió de Setmana Santa, i els orígens també de la nostra Hermandad.
El sr. Antonio Merino en la processó de 1988.

Quan va ser la sortida processional del Nazareno?
El 1987 vàrem processionar amb el Natzaré de l’Uñó de la Sala Cabanyes que ens el va cedir. Per lo que teníem entès era propietat d’un particular del carrer Gravina i era el Natzaré que processionava a Mataró des d’abans de la supressió de les processons.  A partir d’aquí l’Àngel Rubio ens va animar a fundar una confraria ja que hi havíem un grup de persones amb ganes i així vàrem començar a treballar i a l’any següent ja sortíem com a Hermandad del barri dels molins, del carrer de l’Esperança.
Jo en vaig animar a ser el president-Hermano Mayor i vàrem crear un grup sòlid i molt treballador amb una petita junta composada per en José Salazar, en José Gàmez, en Carlos Delgado...
Com van ser els primers anys?
Al 1989 es va adquirir un nou Nazareno i que va estar uns dies a casa de l’anomenada Maria la Carbonera  al camí Fondo. Una família que ens va ajudar molt als inicis. Després aquesta imatge va estar més de mig any tancada al carrer de les Caputxines en casa de la meva sogre fins que ja vàrem tenir la primer Casa Germandat en un petit local al carrer Jaume I del barri de Cerdanyola. Allà hi vàrem estar uns anys fins que vàrem passar a tenir un local més ampli amb una petit sala de vetlla al carrer Nostra Senyora del Corredor. Vam començar a créixer com a Hermandad.
I aquesta decisió d’anar a Cerdanyola i treballar en aquest barri?

El Natzaré en la processó de 1988 a l'Esplanada. 

Inicialment havíem treballar de fer la Casa Germandat a Cirera, barri d’on sóc, però allà ja hi havia la idea de treballar amb la Confraria de la Soledat. Al Centre no trobàvem lloc vàrem optar per anar a Cerdanyola sobretot perquè la majoria de gent que era membres i la gent que s’anava incorporant amb força eren d’aquest barri, i ens demanaven poder fer presència i celebrar en aquest.
I aquesta relació amb La Roda de Andalucía i aquest estil i model processional que va seguir la hermandad?
En aquesta etapa ja es va incorporar a la Hermandad gent nova com en Rafael Acedo, l’Antonio Borrego, en Cayetano Delgado... una gent que tenia molta experiència en el món confrare des de petits en els seus pobles d’origen. Hi havia gent de diversos orígens, però es van incorporant elements d’aquesta població sevillana ja que alguns membres de la nostre hermandad de petits havien estat part important de la mateixa al seu poble.
A més, vàrem anar a La Roda diverses vegades i les dues entitats vàrem establir una molt bona entesa. Amb el temps ens vàrem fer nostres moltes coses de La Roda, i fins i tot vàrem adquirí el pas processional de La Roda –que enguany celebra 67 anys- . És veritat que Sevilla volia el pas històric de Jesús, però aquesta entesa i agermanament va fer que pogués venir a Mataró. Ens van fer confiança i ens van ajustar un molt bon preu allunyat de l’oferta monetària que els feia Sevilla.  Amb tot plegat, i mirant amb retrospectiva, avui dia la nostra Hermandad té molt de La Roda: l’estil processional, la vesta i túnica, la forma de portar el pas...
Avui dia la ciutat de Mataró està agermanada amb La Roda de Andalucía.
Antonio Merino en tant que padrí amb la Mare de déu de l'Esperança.
 L'altra titular de la Germandat.
I després de vit-i –cinc anys...
Hi ha hagut molt temps de treball. Treball que els que ara se sumen veuen i podem gaudir. Treball que mai s’acaba. Hem progressat molt i ara diuen, diuen que tenim una de les millors processons de Catalunya. Per a nosaltres això no és un objectiu, ni ho era. Nosaltres sempre hem volgut recuperar la tradició mataronina que amb el temps va incorporar coses noves, i volíem celebrar i commemorar el camí per Jesús Nazareno.
...i pregunta obligada, com veu el futur?
Continuem endavant. Estic content perquè veig que hi ha sostenibilitat i garantia de futur. Hi ha gent jove no només a la nostra confraria, a totes. I aquesta gent jove té ganes de seguir la tasca que vàrem començar i a seguir les nostres tradicions. De moment sembla que tenim futur, com a mínim que els nostres fills i nets que ara participen de la nostra gran Setmana Santa continuïn.