Entrevista a Jordi LLinàs i Barrios

Entrevista d'avui
Continuem amb la secció "entrevistes d'avui" amb en Jordi Llinàs i Barris i Barrios, Director de la Passió Jesús el Crist 2012 organitzat pels Armats de Mataró i  que enguany celebra el seu trenté aniversari.

Jordi Llinàs i Barrios a la seu dels Armats de Mataró.
Aquest any està ple de celebracions. Hi ha confraries que recorden el seu vint-i-cinquè aniversari fundacional, també el desè aniversari del nomenament de les desfilades dels Armats de Mataró com a patrimoni cultural de la ciutat... però també és el trentè aniversari de La Passió 
Si, enguany fa trenta anys que els Armats de Mataró varem decidir posar en marxa una Passió a la capital del Maresme després que les tradicionals processons mataronines deixaren de celebrar-se l’any 1969.
Van ser bons moments aquests inicis i recordo La Passió amb uns escenaris naturals molt bonics com són les Caputxines, el pati de l’escola Valldemia o l’interior de la Mil·lenària Basílica de Santa Maria. Uns bons escenaris per a la Passió, que ha més donava goig amb la participació dels Armats i els actors de Sala Cabanyes. En aquells moments a Mataró es podien veure unes passions molt dignes, alguna inclòs de durada propera a les tres hores.... molts dels actors d’aleshores encara participen a La Passió d’aquest any.  Tinc molts bons records dels primers anys.
El Calvari.
 
Vostè enguany n’és el director i ja hi era al principi com a col·laborador. Ha canviat molt la Passió des d’aleshores?


A Mataró abans que la Passió dels Armats ja n’hi havia, però es van deixar de fer. Si haig de comparar les primeres dels anys vuitanta amb l’actual hi ha algunes diferències importants que configuren la nostra Passió, la Passió de Jesús el Crist.
Ara la Passió dura aproximadament uns quaranta-cinc minuts, es fa al pati de l’antiga Presó de Mataró i que és on els Armats tenim la nostra seu anomenada castrum.  L’escenari del pati de l’antiga presó li dona un toc important a l’escenari, però també fa que la nostra Passió s’hagi convertit en un acte amb connotació més acollidora, més familiar, més proximitat entre els actors i el públic assistent. A més, aquest any incorporem un element important que és que els actors interpreten al natural, és a dir sense micròfons, cosa que també li dóna aquest element de singularitat i proximitat.
Al recuperar-se  les processons modernes, la Passió s’avança uns dies, a l’anomenat pòrtic de Setmana Santa per tal que en podem gaudir i participar-hi activament a tots els actes i esdeveniments.
La Verònica.


Nosaltres mai hem tingut la pretensió d’emmirallar-nos amb altres Passions tradicionals i molt importants vives encara avui a Catalunya com poden ser la Passió d’Olesa de Montserrat, d’Esparreguera o de Cervera per mencionar-ne algunes... per això hem anat caminant cap aquest format  més singular de la Passió que ens caracteritza, i que de moment és la única que es manté viva a tota la comarca del Maresme.


Val a dir que a part de convidar a la gent a que vingui a veure’ns i compartir l’escenografia dels darrers dies de Jesús amb nosaltres, enguany demanem al públic assistent una aportació voluntària  i solidària de dos euros per tal de poder mantenir l’estructura de les tres escenificacions. Es poc, però això ens ajuda molt a poder fer totes les nostres activitats.
Jordi LLinàs supervisant les desfilades dels Armats a les processons 2011
En Jordi LLinàs i Barrios  n’és el director, en Jordi LLinàs i Ortiz regidor i president dels Armats, i n’Amadeu Llinàs portaveu... d’on prové aquesta estreta vinculació de la família LLinàs amb els Armats?


La resposta és fàcil: ens ve de petits, de família. Jo des que era petit ja era dels Armats. El meu pare en Marcelí Llinàs va fer molt en aquesta darrera etapa dels Armats des que en tenim constància documentada al 1705. Va ser un home molt compromès i va treballar per a que els Armats fossin declarats Soldats de Pau per Joan Pau II, també per disposar molts dels elements actuals.... i no només ell. És un element familiar, de tradició familiar. 

Més informació al webblog dels Armats.

Potser t'agraden aquestes entrades