Juan J. Díaz, Costalero de Jesús
Quants anys portes com a Costalero?
Porto 16 anys com a costalero en el pas de Jesús Nazareno. Vaig comentar molt jove i amb moltes ganes.
Quan es diu que els costaleros sou els peus de Crist, a que es refereix aquesta expressió?
Possiblement perquè com a anem sota el pas i només se'ns veuen els peus, probablement ho associen metafòricament així. I també perquè nosaltres ajudem a portar la Creu, marquen el pas com si Jesús caminés... de fet s'ha dit moltes coses maques referint-se a la nostra tasca. Això ens omple de goig i anima a continuar.
Exigeix molt de sacrifici i responsabilitat el fet de ser Costalero de Jesús?La veritat és que si. Penseu que nosaltres hem de practicar els mesos més freds de l'any -perquè són els mesos anteriors a la Setmana Santa, la Quaresma- i arribem molt tard a casa. A això s'afegeix el fet que tenim poc temps per a estar amb els nens i la dona, i si a més hem de treballar a l'endemà... menges alguna cosa i a dormir per l'esforç físic realitzat. Nosaltres tenim un calendari d'assajos molt constant.
En relació a la responsabilitat, per a mi és molta. Penseu que la Hermandad està treballant tot l'any per a que Dijous i Divendres Sant puguin sortir al carrer les nostres imatges a processionar pels carrers de Mataró; i no els podem fallar! A més, s'afegeix que nosaltres sabem i entendem la veneració de milers de persones a les nostres imatges, i el que simbolitzen. Tot això a part del pes al coll, s'afegeix aquest element.
En relació a la responsabilitat, per a mi és molta. Penseu que la Hermandad està treballant tot l'any per a que Dijous i Divendres Sant puguin sortir al carrer les nostres imatges a processionar pels carrers de Mataró; i no els podem fallar! A més, s'afegeix que nosaltres sabem i entendem la veneració de milers de persones a les nostres imatges, i el que simbolitzen. Tot això a part del pes al coll, s'afegeix aquest element.
Com es viu la Processó dins del Pas?
Viure la Processó des de dins del pas és viure-la des de la millor llotja que existeixen. Només aquell que ha estat sota d'un Pas pot entendre i comprendre el que intento expressar.
Es barregen una sèrie de sensacions, fe, companyerisme, sentiment, responsabilitat... molt difícils de trobar en una altra activitat de la vida.
Enguany la vostra Hermandad proposa que el Divendres Sant el Pas de Jesús pugui sortir del Convent de les Caputxines - que és on es va beneir-. Com superareu la gran barrera d'escalinates que hi ha? Això es podrà convertir en un altre aconteixement destacable de la Setmana Santa mataronina, així com són la Pujada de les Escaletes, les disfilades, els himnes de les bandes o els Encuentros?
Malgrat pugui estranyar encara no sabem si es podrà sortir o no del convent, però és així. Us assegurem que ho gaudirem com es mereix. En relació a l'escalinata, estic segur de que passarem el més dignament possible i mirant que ningú prengui el mínim de dany. Si això és converteix en un esdeveniment o no, no és el que es busca, el temps ho dirà.
Veieu altres Entrevistes d'Avui aquí
Viure la Processó des de dins del pas és viure-la des de la millor llotja que existeixen. Només aquell que ha estat sota d'un Pas pot entendre i comprendre el que intento expressar.
Es barregen una sèrie de sensacions, fe, companyerisme, sentiment, responsabilitat... molt difícils de trobar en una altra activitat de la vida.
Enguany la vostra Hermandad proposa que el Divendres Sant el Pas de Jesús pugui sortir del Convent de les Caputxines - que és on es va beneir-. Com superareu la gran barrera d'escalinates que hi ha? Això es podrà convertir en un altre aconteixement destacable de la Setmana Santa mataronina, així com són la Pujada de les Escaletes, les disfilades, els himnes de les bandes o els Encuentros?
Malgrat pugui estranyar encara no sabem si es podrà sortir o no del convent, però és així. Us assegurem que ho gaudirem com es mereix. En relació a l'escalinata, estic segur de que passarem el més dignament possible i mirant que ningú prengui el mínim de dany. Si això és converteix en un esdeveniment o no, no és el que es busca, el temps ho dirà.
Veieu altres Entrevistes d'Avui aquí
